Biòtops de mar. Torredembarra. Tutor: Xavi Cubells

El  meu treball de recerca tracta sobre la preservació de la vida marina en els biòtops artificials. 

Vaig fer 110 immersions en un punt de Torredembarra i vaig catalogar 45 espècies diferents en sis punts d’aquella zona. Una de les espècies més rares que vaig trobar va ser un peix anomenat “verat volador”.

La meva intenció era comprovar si els biòtops artificials eren un bon recurs per preservar la vida dels peixos. Dels sis punts estudiats, un d’ells era un biòtop artificial, que és una construcció d’uns dos metres i mig d’amplada i que serveix com a refugi per a algunes espècies. En aquests biòtops, depenent de la capacitat, pot haver-hi unes 50 espècies.

Vaig investigar com la pesca i la contaminació de l’aigua afectava el medi marí i quines eren les espècies amb més perill d’extinció, com ara taurons i tortugues.

Amb aquest treball, volia comprovar si realment els biòtops servien per preservar la vida marina. Després de totes les immersions que vaig fer, vaig poder arribar a la conclusió  que realment són un bon recurs per a preservar-la.

Per Paula Gutíerrez. Fotografia cedida per Joan Estrada

El creixement de Vilafortuny. Tutora: Montse Gil

El meu treball consistia a explicar com passaven els estius la gent a Vilafortuny durant els anys 60 i 70, quan quasi no hi vivia ningú i no hi havia instituts ni res. Només hi havia un bar on la gent anava a ballar i a passar-s’ho bé a la nit i un club esportiu que ara està totalment abandonat, però que quan estava bé era molt bonic i la gent hi anava a jugar a tennis, a la piscina i la discoteca, que era la típica dels anys 70.

Al principi, en l’època anterior a l’arribada del turisme, només hi havia masos i la gent es dedicava a treballar les terres i a collir el que cultivava. Durant els anys 60 i 70 la gent va començar a venir a estiuejar, sobretot per anar a la platja i desconnectar de la vida de la ciutat. Va ser en aquell moment que es va construir la carretera de la platja, que anava des de Salou fins a Cambrils. Més endavant, cap als anys 90, es va construir la carretera del Vial, per l’interior de Vilafortuny. Aquest vial abans no hi era, i la gent utilitzava un caminet de terra sense asfaltar per anar fins a Cambrils. Més tard, es van començar a construir cases per a la gent que es començava a quedar a viure aquí.

Un dels aspectes més importants del meu treball, va ser la investigació de la població que vivia entre els anys quaranta i els seixanta. Per fer una piràmide de població, que reflectís de manera clara les meves observacions, vaig buscar la informació a l’Ajuntament de Cambrils. Vaig poder apreciar que a mesura que ens apropaven a l’any 2000, anava venint-hi cada vegada més gent, per la qual cosa el creixement va ser molt important.

El pas següent va ser estudiar la situació actual de Vilafortuny, quan molta gent va començar a treballar i a viure aquí de forma permanent, per la qual cosa s’hi van haver de construir les escoles i l’institut.

I en el tema de l’exposició, em va anar molt bé. Em vaig sentir molt còmoda perquè coneixia els professors i perquè no és tan difícil com sembla. La veritat és que vaig estar molt a gust i molt bé.

Per Cristina Triviño. Foto cedida per Maria Ferrús.

Condicions idònies per fer una cursa d'esquí. Tutor: Fernando Cabezas

El meu treball de recerca tracta sobre la física aplicada a l’esqui. He fet la part pràctica amb esquiadors de pistes d’esquí de Catalunya i Andorra.

Vaig calcular les magnituds físiques que poden influir en cada corredor, depenent del pes, la força de fregament, de l’acceleració i la gravetat, per veure com els afectava. També vaig estudiar la influència dels tipus de cursa i els angles de les pistes.

La intenció era veure quina pista d’esquí anava millor a cada corredor i després fer un pla d’orientació personal pels entrenaments que hauria de portar a terme un monitor.

Per Paula Gutíerrez. Fotografia d'Isabel Castro