Javi Pérez Vidal: Els meus objectius més propers són afrontar la temporada 2017 i quedar entre les cinc primers al Campionat d'Espanya absolut.

​

Novembre 2016. Per Andrea Gaviria i Anna Stapleton. Fotografies cedides per Javi Pérez Vida.

​

Em dic Javier Pérez Vidal. Sóc alumne de segon de batxillerat de l'itinerari de Ciències socials. Faig motociclisme de l'enduro, que és una modalitat que es practica a camp obert i també a cobert. Vaig començar als 4 anys, perquè el meu pare era molt aficionat. El meu primer club va ser Moto-club Constantí, però actualment estic a Amics Moto-club La Selva del Camp.

M'ha ajudat la meva família que m'ha impulsat en aquest esport. A mesura que m'he anat fent gran, m’han influït moltes persones, tant espònsors com amics que m'han ajudat a fer això possible. El meu espònsor des de fa tres anys és MG Moto Sports, una botiga de Cambrils que està al costat de la via del tren.

El motociclisme és un esport bastant complet, ja que és tan aeròbic com anaeròbic. Entre setmana, entreno tres hores amb bicicleta i tres hores de córrer, per practicar resistència. A més, el cap de setmana, entreno deu hores a dalt de la moto.

Normalment entreno pels voltants i per tot Catalunya, a Mont-Roig, a la Pobla de Mafumet, a la Selva del Camp, a Cambrils, etc. Per circular per les rutes de muntanya he de respectar un seguit de normes, com no passar per senderons de mínim de quatre metres d'ample, encara que algunes vegades a alguns entrenaments que em preparen n'hi ha, de senderons.

El meu palmarès té tres TOP 5 al Campionat de Catalunya i dos TOP 10 al Campionat d'Espanya. A més, he guanyat els campionats provincials des dels 12 anys.

Els meus objectius més propers són afrontar la temporada 2017 i quedar entre els cinc primers al Campionat d'Espanya absolut, ja que ara sóc major d'edat i puc competir en totes les categories.

He pogut viatjar bastant gràcies a l'esport. Ara, al campionat d'Espanya s'han rebaixat una mica les curses i ja no es viatja tant; però fa un any hi havia fins a catorze curses i viatjaves a catorze llocs diferents d'Espanya.

Per moure'm d'un lloc a un altre, si és una carrera que no compta gaire pel campionat, vaig amb el meu pare amb el cotxe i el remolc, però si és una cursa important, agafem el mini camió de l'equip i portem mecànics i tot l'equipament.

És difícil fer compatible la pràctica de l'esport amb els estudis, però es pot fer, hi ha temps per a tot.