Agents escolars

Coco i Pere, agents escolars a l'institut

2014-2015

D'esquerra a dreta: Pere; Daniel García i Cristina Triviño, els reporters de la nostra revista, i Coco.

Març 2016. Per Daniel García i Cristina Triviño. Fotografia d’Isabel Castro

Coco i Pere són dos policies locals que, per la seva relació continuada amb l’institut, són personatges ben coneguts i arrelats al centre.

A més de les funcions policials conegudes, participen com a agents escolars, dintre d’una unitat formada per ells dos i controlada per un sergent. Fan xerrades a les hores de tutoria als centres de primària i instituts de Cambrils, dirigides als adolescents, per tal que prenguin consciència de temes com la mediació, l’educació viària, la presa de consciència de la necessitat del civisme i altres aspectes relacionats amb la prevenció.

Pensen que la resposta dels alumnes és molt positiva davant les seves intervencions. A l’Educació primària i al començament de l’Educació secundària troben que els nens són molt agraïts, però els costa més de veure el sentit pràctic de les seves paraules. En canvi, quan els alumnes són més grans prenen consciència i mostren els seus sentiments.

A Coco li agrada el teatre, ballar salsa i la lectura. Però, sobretot, li agrada molt practicar esport, la qual cosa per ell és una forma de vida. De fet, quan era petit,feia waterpolo, després va fer curses i ara fa uns deu anys que fa triatló.

Ser policia no va ser la seva primera feina. Inicialment volia ser bomber i fins i tot va aprovar l’examen, però no les proves. Va estar a la Creu Roja i després va començar a treballar a la Policia local i va agafar el tema de l’educació viària, ja que era el que més s’apropava al sentit que ell volia donar a la feina, que era ajudar la gent des de més a prop. Fa tres anys que va fer un curs d’Unitat viària i ja fa sis anys que treballa a la unitat d’agents escolars.

Pere és un policia local, que viu a Cambrils. No és fanàtic de cap cosa en concret, però li agrada la música, sobretot el rock, l’esport, com caminar, córrer, pilates... i veure pel·lícules.

PREGUNTA. Recordeu alguna anècdota curiosa que us hagi passat?

COCO. Jo me’n recordo d’una de molt positiva: Portava molt poc temps a la unitat.

Hi havia un nen que mai assistia a classe i sempre feia campana, semblava que aniria molt malament per la vida; però, uns anys després, me’l vaig trobar pel carrer amb uns vint-i-dos anys aproximadament, passejant amb la seva dona i amb un fill, i se’l veia molt feliç. Això em va fer sentir molt bé.

PERE. Jo en tinc una de molt curiosa. Es tracta d’un home francès que vivia sol amb el seu gos. Es va morir d’un atac de cor, mentre s’afaitava al lavabo. Quan vam arribar, vam trucar a un metge forense perquè declarés que estava mort. Després vam trucar a un jutge, que normalment no vénen mai, però aquest cop va venir, va anar a la cuina, va obrir un armariet, va treure un pot d’ametlles i es va ficar a menjar pel pis com si res. Ens va sorprendre molt.

PERE: Una anècdota molt cridanera va ocórrer als anys 90, quan hi va haver els famosos atemptats d’ETA a Salou. Aquí, a Cambrils, vam rebre trucades dient que hi havia vàries bombes en diferents hotels i a la platja de Cambrils. Es va ordenar desallotjar els hotels, cosa que va ser prou fàcil. Però el que més em va impactar va ser quan, en ple mes de juliol, més o menys a dos quarts de cinc de la tarda, ens van informar que podria haver-hi alguna bomba o algun artefacte en alguna brossa o motxilla, i clar, jo no estic adreçat a aquestes coses, però estava de servei i havia de col·laborar en el desallotjament de la platja. Quan hi érem, van aparèixer uns quinze cotxes militars de la Guàrdia Civil, es van distribuir per la carretera i pel passeig i van començar a baixar guàrdies civils que anaven cridant: “¡¡FUERA DE LA PLAYA, FUERA DE LA PLAYA, EVACUEN LA PLAYA!!”. Va ser sentir això i veure a tothom corrent, la gent ensopegant, empenyent-se per sortir de la platja… I en cinc minuts la platja era buida. Tothom es va quedar a la vorera del McDonalds. Ho vam haver de precintar tot i, al final, no hi havia cap bomba ni res. Va ser una falsa alarma.