top of page

Iván Villas, professor d'Eduació física

No vaig saber que volia ser professor d’Educació física fins a batxillerat

 

Maig 2017. Per Albert Chacón, Xavi Ferrús i Enzo Gallardo. Fotografia dels autors de l'article.

Iván Villas García, nascut el 1976, és un professor d’Educació física que ha arribat al centre aquest any. Abans de venir aquí, va treballar en diferents centres a Amposta, L'Arboç, Igualada, Reus i Tarragona. Va estudiar Ciències de l’activitat física i de l’esport a Barcelona. Ara mateix viu a Vilafortuny i dóna classe a 1r i 2n d’ESO i també col·labora amb les activitats de l’aula USEE.

PREGUNTA. Des de petit vas saber que volies ser professor d'Educació física?

RESPOSTA. No, no vaig voler ser professors fins a tercer de BUP, que equivalia al primer de batxillerat actual. En aquell moment vaig saber que em podia dedicar a l’esport si estudiava a la Facultat de ciències de l’activitat física i de l’esport (INEF), a Barcelona.
 

P. En quins altres centres has treballat?

R. He treballat a Amposta, a l’ Arboç, a Igualada, a Reus, a Tarragona.

 

P. Quin centre t’ha agradat més?

R. El centre que més m’ha agradat ha estat el de l’Arboç, ja que vaig passar deu anys allí i és on tinc més records.

 

P. Quina és la teva relació amb l’alumnat?

R. La meva relació amb el alumnat ha sigut bastant bona, menys en alguns casos que he tingut amb alumnes conflictius. Sempre he estat còmode amb els alumnes, ja que no he tingut massa problemes amb ells.

 

P. Quina és la teva relació amb el professorat?

R. Tinc clar que són companys de feina i que hi ha d’haver respecte entre tots.

 

P. Mai has tingut dubtes sobre dedicar-te a  la teva professió?

R. Sí, el primer dia de feina vaig tenir dubtes, ja que no em vaig trobar el que m’esperava. Aquell dia vaig tenir un conflicte amb un alumne, però després ja no vaig tenir més problemes i la feina m’entusiasma.

 

P. Tens fills?

R. Sí, tinc un fill.

 

P. Si tens fills, voldries que fossin professors d'Educació física?

R. Jo, com qualsevol pare, crec que el millor és que siguin feliços, siguin persones autònomes,i, al final, seran ells els que decideixen què volen i què no volen fer.

 

P. Els teus pares van estar d’acord amb la teva decisió professional?

R. Sí, els meus pares van estan d’acord amb la meva decisió, ja que ells ho van acceptar. Era un fill responsable, que estudiava i no portava problemes a casa.

 

P. Què opines del consum d’alcohol, tabac o estupefaents?

R. Jo crec que fumar és estúpid, perquè et treu la vida i no et posa alegre. Pots beure alcohol a vegades de festa amb els amics, però sense passar-se i amb responsabilitat. El problema dels estupefaents és que no saps com reaccionarà el teu cos, perquè un mal dia et pot destrossar la vida.

 

P. Compagines bé la teva feina i la família?

R. Sí, ho compagino bé i ho intento fer el millor que puc.

 

P. Vius a prop de l’institut?

R. Sí, visc a prop de l’institut. Això és una de les coses per les quals estic a l’institut, ja que fa molts anys que visc aquí i estic molt còmode, i puc estar més amb la meva família.

 

P. Si no haguessis estat professor d'Educació física, què t’hauria agradat ser?

R. Si no hagués estat professor d’Educació física, m’hauria agradat ser capità de vaixell, perquè és una cosa que sempre m’ha agradat, no sé per què.

 

P. Has tingut alguna lesió fent la teva feina?

R. Fent la meva feina no he tingut cap lesió, però he tingut bastants lesions esportives. M’he trencat la tíbia i el peroné un parell de vegades, i cinc vegades el braç, i m’han hagut d’operar.

 

P. Quin era el teu somni de petit?

R. El meu somni de petit era ser esportista d’elit de qualsevol esport, ja sigui futbol, bàsquet o atletisme, però no m’agradaria dedicar-me a la petanca.

 

P. Quins esports vas practicar de petit?

R. Els esports que vaig practicar de petit van ser l'atletisme i, més tard, el futbol.

bottom of page