top of page

L'aprenentatge cooperatiu, un signe d'identitat del nostre institut

2015-2016
“Surt més bon resultat un projecte fet per cent cervells que un fet per cinc.”

PERE PUJOLÀS era un mestre que estimava molt la seva feina. Es nodria de l’experiència a les aules i cooperava amb molt professors. D’aquesta col·laboració sorgeix el seu projecte, l'aprenentatge cooperatiu. Aquest nou mètode d’estudi es basa en compartir les idees dels altres i amb els altres, d’ajudar-se i aprendre tots de tots.

L’aprenentatge cooperatiu ve de “Xarxa Khelidôn”.

 

La paraula “Khelidôn” ve de “oreneta” i, com ja sabem, les orenetes volen en bandada per fer els llargs desplaçaments migratoris, cooperen i s’ajuden.

 

“S’ha de cooperar per aprendre, i aprendre per cooperar.”

Ester Salas, directora de l’institut La Mar de la Frau, va conèixer Pere Pujolàs l’any 2006, quan anava com a alumna a un postgrau de mediació. El seu nou projecte va impressionar-la molt perquè suposava una forma de treballar que treia el màxim de cadascú. Tant li va interessar la seva feina que va decidir contactar amb ell. D’aquí ve la seva col·laboració amb el centre, ja que va venir a l'insitut en dues ocasions a fer formació als professors.

 

A l’INS La Mar de la Frau es treballa a les classes amb grups base. A l’hora de fer-los es pensa en la riquesa de les diferències i de les intel·ligències múltiples, perquè “Tota pedra fa paret”, és a dir, per a fer un mur es necessiten tot tipus de pedres, no només pedres de la mateixa mida.

 

A la majoria dels alumnes de La Mar de la Frau els agrada treballar en equip base, tot i que alguns no estan d’acord perquè, pensen, en un grup sempre hi ha algú que no treballa. No obstant això, els agrada participar dins d’un grup perquè hi ha més d’una opinió i  poden escollir-ne la millor. Tots els alumnes de l’institut tenen l’objectiu de millorar i aconseguir els seus propòsits en grup. Es solen repartir la feina equitativament, però els que entenen millor una matèria intenten ajudar els seus companys.

 

Fins i tot els alumnes de 1r d’ESO, que no estan acostumats a treballar en grup, creuen que es un bon mètode d’estudi perquè aprenen a compartir, a conviure amb l’equip base, i a relacionar-se. Els agrada seure en taules cooperatives, però han de tenir clar que cadascú ha d’assolir el seu càrrec i entendre per què estan asseguts d’aquesta forma.

 

Els professors, tot i que no hagin treballat abans en un altre centre amb estructures cooperatives, pensen que és un bon mètode d’estudi, perquè és una forma perquè els alumnes tinguin bona comunicació entre ells i s’ajudin de manera conscient i inconscient. Sempre hi ha alumnes que necessiten més ajuda que altres i el treball cooperatiu els ajuda a perdre la inseguretat. 

D’altra banda, també opinen que el mètode es pot polir i millorar i que en ocasions en podria canviar la distribució a l’aula.

18 octubre 2015. PER Ariadna García Y Valentina Morales. Fotogrfies d'Isabel Castro.

La fotografia de Pere Pujolàs ha estat extreta del Centre d'Innovació i Formació Educativa UVic -UCC.

bottom of page