Març 2017. Per Joan Carles Anglès i Joel Hurtado. Fotografies d'Isabel Castro i Pere Petrus.

​

El passat 16 de març, els alumnes de Literatura castellana i de Ciències de la terra de segon de batxillerat van anar a Barcelona a fer la ruta de la novel·la d'Eduardo Mendoza La verdad sobre el caso Savolta. Aquesta activitat va ser organitzada per la professora de Llengua i literatura castellana Isabel Castro i pel professor de Ciències de la Terra Pere Petrus.

 

Pel que fa a Literatura castellana van anar als barris on es desenvolupaven les accions de l'obra i van localitzar els llocs anomenats al llibre, amb la intenció de fer-hi fotografies, per geolocalitzar-les posteriorment.

Per part de Ciències de la Terra, van analitzar l'orografia dels carrers que es troben al costat del port, van observar el relleu de les muntanyes i rieres, van veure les restes deixades pels diferents avanços del mar i van fer una activitat d'orientació. També van respondre diverses preguntes d'un qüestionari que van resoldre al llarg del dia.

 

Van sortir de Cambrils en tren a dos quarts de nou i no van arribar a l'estació de França, a Barcelona, fins a dos quarts d'onze. Primerament van analitzar els materials utilitzats per a la construcció de l'estació de França. Més tard, van anar visitant les diferents zones aparegudes a la lectura, veient-hi el canvi que havien patit des de llavors, ja que la novel·la està situada cap al final de la primera Guerra Mundial, a la primera meitat del s. XX. Aquests llocs estaven situats bàsicament a la Barcelona antiga del Raval, al costat del mar. Van passar per zones molt conegudes, com l'església de Santa Maria del Mar, el carrer Ample, l'església de la Mercè, entre d’altres. Més tard van visitar el carrer dels Còdols, ja que allà s'hi podien observar amb molta claredat les restes de roques i pedres provocades pel mar quan ocupava aquella part de la ciutat, ja que el mar anteriorment ocupava més zona que ara.

 

Després, van passar per la Plaça Real, on es van fer la foto de tot el grup, i van anar a agafar el metro per dirigir-se cap als Búnquers del Carmel, una muntanya als afores de Barcelona des de la qual s'hi podia observar la ciutat en la seva totalitat. Sense dubte, aquesta va ser l'activitat preferida dels alumnes. Va ser tota una aventura arribar fins al lloc, que s'ha posat molt de moda per causa de les xarxes socials, però que no té cap senyalització per tal d'orientar-s'hi. A més, la pujada és bastant impressionant i, fins i tot, van haver d'utilitzar unes escales mecàniques que es van construir pels veïns.

Allà dalt tenien tres objectius. En primer lloc, conèixer el barri de la novel·la de Juan Marsé Últimas tardes con Teresa, on es desenvolupa gran part de l'obra; en segon lloc, veure des de dalt la gran transformació que ha patit Barcelona al llarg dels anys. I, finalment, fer una tasca d'orientació, que no van poder portar a terme a causa de la gran contaminació que hi van trobar. "No s'hi veia res de res", ens va comentar Isabel Castro.

 

Més tard, cap a les dues del migdia, van baixar caminant un gran tros i finalment van tornar a agafar el metro cap al Passeig de Gràcia. Van tenir un parell d'hores per dinar i descansar.

 

Posteriorment, van quedar a les quatre de la tarda per anar a visitar tots plegats l'edifici modernista La Pedrera, de Gaudí, de gran interès tant pels de Ciències de la terra pels materials empleats per la seva construcció i ornamentació, com pels de Literatura, perquè era una casa que ben bé podia ser una de les habitades pels personatges d'Eduardo Mendoza. El van visitar de dalt a baix amb una guia. Els va agradar tot el que van veure-hi, però potser que el que més els va sorprendre van ser els terrats, tant pel que feia a la seva arquitectura com per les vistes que s'hi veien. Allà van estar-s’hi una hora i mitja i van haver de marxar ben de pressa per tal d'arribar a les sis a l'estació per no perdre el tren.

 

Finalment, van arribar a Cambrils a les vuit del vespre. Cadascú va tornar a casa seva després d'un dia molt llarg i especial.