Breu diari dels més top de l’esport

Atletisme

Sóc Ariadna Alonso, alumna de primer d’ESO. Fa un any que he començat a fer atletisme a Tarragona, al Club Atletisme Tarragona. Entreno tres hores setmanals.

Vaig començar a practicar-lo perquè gairebé tota la meva família ho feia i li agradava.

El que més m’agrada d’aquest esport són les tanques, en canvi practicar la resistència és el que menys. Per a mi aquest esport  és una afició, ja que no tinc segur si seré professional en un futur.

M’agrada molt competir, perquè així guanyo copes.

rgullosa d’haver aconseguit superar totes les proves de patinatge i d’haver arribat fins a “categories”. Per a mi aquest esport és un estil  de vida, perquè no me la imagino sense el patinatge.

Desembre 2015. PER Ariadna García i Valentina Sánchez. Fotografia cedida.

Bodyboard i Paddle Surf

Sóc Laia Audí, alumna de quart d’ESO. Fa cinc anys que practico Bodyboard i Pàdelsurf. Entreno cada cap de setmana amb el meu pare, però no m’animo a participar en competicions, ja que no em veig capacitada per competir. El que més m’agrada d’aquest esport és quan estic damunt de l’onada, perquè em sento lliure i sento que puc amb tot; el que menys m’agrada és fer un mal moviment quan estic a punt de pujar a la cresta de l’onada i l’aigua se m’emporta. Per a mi aquest esport significa llibertat i vida. M’agrada molt practicar-lo i m’uneix més en la relació que tinc amb el meu pare.

Desembre 2015. PER Ariadna García i Valentina Sánchez. Fotografia cedida.

Skate

Sóc alumne de 4t d'ESO, de l'itinerari científic. Vaig començar a practicar skate fa quatre anys, perquè jo, en aquell moment, feia futbol, i al costat es trobava l’skate park. Veia els nois que hi practicaven i m’agradava molt el que feien, llavors em vaig comprar un patinet i vaig començar a practicar. Actualment, entreno només dissabtes i diumenges de forma voluntària.

El que més m’agrada d’aquest esport és que sempre puc aprendre trucs nous i, el que menys, que caic sovint i tinc por de patir lesions. Com que l’únic que no m’agrada d’aquest esport són les lesions, destacaria que em vaig trencar un dit i m’he fet un munt de blaus.

Quan practico skate sento una gran llibertat. En un futur em veig practicant-lo, ja que només tinc quinze anys i l’any 2015  vaig arribar a aconseguir un campionat d’Espanya i vaig participar en el Campionat del món.

Encara que he guanyat molts premis o trofeus en competicions comarcals (Vila-seca, Tarragona, Hospitalet, etc.), del que estic més orgullós és haver participat al Campionat del món.

El dia abans del Campionat del món, celebrat a Barcelona el dia tretze de juny del 2015, es va disputar també a Barcelona, a la zona del Fòrum, el Campionat d’Espanya. M’hi havia de classificar entre els tres primers llocs per passar al campionat mundial, a la categoria LKXA Extreme. Vaig aconseguir quedar primer al campionat d’Espanya, de tal manera que em vaig classificar.

Al Campionat del món, hi havia cinquanta concursants vinguts d’Austràlia, E.E.U.U i Europa. En quaranta-cinc segons havíem de demostrar els millors trucs, que jutjaven tres jutges: un espanyol, un anglès i un australià. El primer dia eren cinquanta participants i se’n van classificar dotze per al segon dia, que era quan es decidia qui era el guanyador, que va ser un anglès. Jo vaig quedar el tretzè.

Febrer 2016. Per Daniel García.

Pàdel

Sóc Andrea Cardenoso, alumna de quart d’ESO i faig pàdel des de fa quatre anys. Assisteixo al Set Cambrils dues hores d’entrenament a la setmana.

Vaig començar a practicar aquest esport perquè els meus pares hi  jugaven i volia unir-me d’alguna forma amb la meva família. El que més m’agrada és haver aconseguit passar més temps en família, a part d’entrenar. El que menys, jugar campionats, ja que no sempre guanyo. He guanyat dues medalles per participar en partits i un trofeu per quedar finalista.

Desembre 2015. PER Ariadna García i Valentina Sánchez. Fotografia cedida.

Futbol femení

Vam començar a jugar a futbol femení com a federades perquè ens agradava i perquè feia temps que jugàvem al col·legi. Entrenem tres dies a la setmana, de dos quarts de sis a set de la tarda. Fa temps que juguem, entre un i quatre anys. El nostre club, on juguem i entrenem, és el Cambrils Unió.

El que més ens agrada és la companyonia, l’esportivitat, el respecte, el fet de jugar en equip i la passió per jugar; i el que menys ens agrada és quan el contrincant no té respecte, les lesions, quan no hi ha companyonia d’equip i rematar de cap.

Totes somiem jugar-hi professionalment en un futur, tot i que ja veurem si hi arribem; la Nekane s’imagina fins i tot amb una beca esportiva en una universitat dels Estats Units.

D’èxits en tenim uns quants: som subcampiones de la lliga 14-15, guanyadores del torneig de Lleida i vam estar seleccionades per jugar a la selecció de Tarragona de futbol femení, on vam quedar les terceres en el Campionat de Catalunya.

Novembre 2015. PER Daniel García i Nerea Morales. Fotografia cedida.

Pool Dance

Sóc Ana Delgado, alumna de quart d’ESO. Vaig començar a practicar aquest esport perquè vaig veure una oferta de deu classes i quan les vaig acabar em va agradar molt i em vaig apuntar. Fa un any que porto practicant aquest esport, set hores i mitja cada setmana en una escola de circ a Vila-seca. El que més  m‘agrada d’aquest esport és que és original i  quasi ningú el practica; i el que menys, és que ara s’apunta més gent i no em fan tant de cas com abans i els horaris no van gaire bé. A més, si falto una setmana, perdo força i  flexibilitat. He pensat molt en ser una professional en un futur, l’opció hi és, però no n’estic segura. El mes passat vaig anar a un campionat d’Espanya  d’acrobàcies aèries, on vaig quedar en segona posició. L’any que ve aniré a una competició d’Espanya de barra, ja veurem què passa. Per a mi aquest esport ho és tot, és el que més m’agrada i el que em fa feliç.

Desembre 2015. PER Ariadna García i Valentina Sánchez. Fotografia cedida.

Kàrate

Sóc Omar Delic, alumne de quart d’ESO i des dels sis anys practico karate. Vaig escollir aquest esport després de provar-ne d’ altres.

Practico tres hores a la setmana al Centre cívic de Vilafortuny. Ara mateix tinc el cinturó verd, el quart dels set que hi ha. Dins de cada cinturó hi ha diferents graus per anar passant poc a poc amb molt d’esforç i pràctica de cinturó. Jo estic a l’últim grau del cinturó verd, a punt de passar a ser cinturó lila.

El que més m’agrada és la llibertat que tinc de defensar-me i combatre amb amics i, el que menys, és que no em deixen descansar i acabo els entrenaments esgotat. Amb aquest esport he arribat a aconseguir dues medalles i tres copes, totes obtingudes en diferents campionats.

Desembre 2015. PER Ariadna García i Valentina Sánchez. Fotografia cedida.

Rem

Sóc Quim  Ferrando, alumne de 4rt ESO de l’itinerari científic. Practico rem.

Vaig començar fa tres anys a practicar rem i form part del club Vent d’Estrop, de Cambrils. Actualment estic a la categoria cadet.

Entrenem els dimarts i els dijous a la pista d’atletisme de Cambrils i els dissabtes practiquem el rem al port de Cambrils. A mi m’agraden més els dies que fem rem, perquè la sensació de relliscar sobre l’aigua em sembla espectacular.

Cada quinze dies fem competicions on participen tots els equips de rem de Catalunya.

Al club de Cambrils som prop de setanta persones, però de la meva categoria solament són dotze. A la barca hi van vuit persones. Els entrenadors són dos homes joves.

Cada any, a l’estiu, fem un intercanvi amb el club de rem de Castro Urdiales, un poble de Cantàbria. Un any vénen ells a passar uns dies aquí i l’any següent anem nosaltres cap a allà.

El que més m’agrada és la sensació de coordinació que es produeix a la barca; el que menys, les butllofes que em queden a les mans.

El meu trofeu principal va ser guanyar  el campionat de Catalunya, a Flix, el 28 d’agost de 2015. Els dos anys anteriors vam aconseguir ser els segons de Catalunya i  també vam guanyar moltes competicions comarcals.

Maig 2016. PER Dani García. Fotografia cedida.

Krav Magà

Sóc Albert García. Faig quart d’ESO de l’itinerari científic i faig Krav Magà.

El Krav Magà és un sistema de defensa personal d’origen israelià, que combina diferents moviments de defensa, no basats en la força física.

Quan practico aquest esport em sento alliberat, ja que m’agrada molt. El vaig començar a practicar el 2015 i des de llavors he notat una gran diferència, ja que ara, a  l’assignatura d’Educació física, on s’avaluen diferents valors, he millorat molt totes les marques. També he millorat la meva habilitat per desenvolupar i utilitzar diferents moviments de defensa.

Entreno en un recinte esportiu de Sant Pere i Sant Pau, a Tarragona, els dissabtes des de les onze del matí fins a la una del migdia, controlat per un entrenador. En primer lloc, faig quaranta minuts de treball físic i, la resta de temps, faig la part pràctica.

Noto la millora personal perquè cada mig any fem exàmens pràctics per veure quina és la nostra categoria. Les categories mostren l’habilitat personal i estan ordenades de menys a més nivell. Jo actualment estic al nivell P1, però segueixo entrenant i millorant per poder pujar fins a P3.

M’agradaria continuar amb aquest esport durant molt de temps, però no a nivell professional, sinó com a afició.

Març 2016. Per Dani García. Foto cedida per Albert García

Natació

Vaig aprendre a nedar al Club Natació de Granollers, però com a federat em vaig apuntar a fer natació amb nou anys al Club Natació Cambrils. No tenia cap preferència per cap esport, però vaig decidir apuntar-m’hi perquè els meus cosins feien natació.

Entreno al poliesportiu de Cambrils una hora i mitja cada dia de la setmana, per la tarda, i hi faig uns cinc kilòmetres.També entreno pel matí tres dies. des de les set fins a les vuit i faig uns tres quilòmetres.

El que més m’agrada de nedar és la sensació de relliscar per la superfície de l’aigua i, a més, personalment he de dir que em sembla l’esport més bo per separar-me dels meus propis problemes i pertranquil·litzar-me en moments d’estrès.

El que menys m’agrada és que, com que entrenem tant, m’aparta massa dels estudis i em costa treure bones notes.

M’agradaria poder dedicar-me a aquest esport, encara que penso que no tinc el nivell necessari per  aconseguir-ho, però ja que sempre intento lluitar pels meus objectius personals, intentaré aconseguir el màxim nivell.

Tinc set importants classificacions pels campionats de Catalunya individuals i quatre classificacions pels campionats de Catalunya de relleus, a més de catorze trofeus individuals en travessies (competicions en aigües obertes).

Novembre 2015. PER Daniel García i Nerea Morales. Fotografia cedida per Álex García.

Futbol

Sóc Eduard Garcia, alumne de 1r d’ESO. La meva passió és el futbol des de fa set anys. El meu club és el Cambrils Unió, on hi vaig tres dies per setmana sense comptar el partit.

M’hi vaig apuntar perquè els meus amics també jugaven i em va començar a agradar.

Ara el que més m’agrada és jugar com a defensa de l’equip, i el que menys, haver de córrer molt. Crec que puc ser professional en un futur, perquè hi dedico molt d’esforç. M’encanta competir i he guanyat una copa i tres medalles en torneigs de cinc partits. L’última medalla va ser d’or, per haver quedat primer al torneig de Torreforta, amb equips de divisió d’honor.

Desembre 2015. PER Ariadna García i Valentina Sánchez. Fotografia cedida.

Bàsquet

Sóc Gerard Marín, alumne de primer d'ESO. Vaig començar a practicar aquest esport fa un any, perquè em va agradar molt quan vaig veure un partit. El practico tres hores setmanals, al pavelló de Salou amb el club bàsquet Salou. El que més m’agrada d’aquest esport és que em sento lliure a l’hora de jugar i vull continuar jugant; el que menys és que, com que  no sóc gaire alt, a vegades em toca jugar amb persones que em treuen un cap o dos. Però, encara que no en sigui,  penso que puc arribar a ser un professional en un futur, ja que per ara porto una medalla guanyada  d’un torneig on van guanyar. Per a mi aquest esport  és diversió perquè t’ho passes molt bé, però a la vegada és esforç, ja que s’ha d’entrenar molt per arribar a ser professional.

Desembre 2015. PER Ariadna García i Valentina Sánchez. Fotografia cedida.

Bàsquet

Sóc Nikita Mihu. Faig quart d’ESO A, de l’itinerari científic.

Vaig començar a jugar a bàsquet fa nou anys perquè veia gent de la meva escola, el CEIP Guillem Fortuny, que el practicaven i em va agradar molt. Vaig demanar als meus pares si m’hi podien apuntar i ho van fer.

Actualment jugo al Cambrils Club de Bàsquet, que és un club que juga a segona categoria, però en una posició d’ascens. Entrenem els dilluns, dimarts i divendres al Palau Municipal d’Esports de Cambrils, una hora cada dia. Els caps de setmana disputem un partit, si aquell dia no cau en festiu.

Jo, personalment, quan jugo a bàsquet, em sento alliberat i entusiasmat, i aquestes dues sensacions em fan jugar i entrenar amb moltes ganes. A més, m’oblido dels problemes i m’ajuda a centrar-me en el que més m’agrada, jugar a bàsquet.

Jo no em vull dedicar en un futur a aquest esport, encara que m’encanta practicar-lo i quan ho faig és quan em sento millor, però no considero que pugui arribar en un futur a jugar-hi professionalment perquè hi ha gent amb moltes ganes i amb més nivell que jo.

Març 2016. Per Daniel García. Foto cedida.

Patinatge

Sóc Nerea Morales, alumna de quart d’ESO. Vaig començar a fer patinatge fa set anys perquè volia provar algun esport i aquest em va agradar molt. Entreno set hores setmanals en el Club Patí Constantí, en el qual porto cinc anys, la qual cosa suposa un gran esforç, perquè he d’anar quatre dies a la setmana fins a Constantí,  a més a més dels caps de setmana que hi ha competicions. Hi ha coses que m’agraden més i altres que menys. El que més m’agrada és el tracte de les entrenadores i aprendre coses noves, però el que no m’agrada gens són les caigudes. Sincerament, no crec que pugui ser professional en un futur, ja que s’hi han de dedicar moltes hores i posar-hi molt d’esforç. No obstant això, he obtingut moltes medalles i sis copes en diferents categories. Sobretot em sento orgullosa d’haver aconseguit superar totes les proves de patinatge i d’haver arribat fins a “categories”. Per a mi aquest esport és un estil  de vida, perquè no me la imagino sense el patinatge.

Desembre 2015. PER Ariadna García i Valentina Sánchez. Fotografia cedida.

Kàrate

Som alumnes de segon d’ESO. Vam començar fa cinc anys perquè els nostres pares ens hi van apuntar, perquè creien que era important saber defensar-se. Entrenem tres dies a la setmana al Centre cívic de Vilafortuny, a Cambrils. El que més ens agrada és que pots aprendre a defensar-te per tu mateixa i amb les teves pròpies mans. El que menys ens agrada és que a les competicions et poden fer mal i et pots lesionar fàcilment. Volem arribar al màxim, que és el cinturó negre. D’èxits en tenim uns pocs com són cinc trofeus de campionats comarcals guanyats i una medalla cadascuna, de diferents competicions i en diferents categories.

Novembre 2015. PER Daniel García i Nerea Morales. Fotografia d'Isabel Castro

Hípica

Sóc Lisa Weiss, alumna de primer d'ESO. Vaig començar a muntar a cavall perquè és un animal que m’agrada molt i volia fer-me càrrec d’ell i practicar aquest esport. A més, la meva mare i la meva àvia muntaven a cavall i me’n varen ensenyar. Fa sis anys que practico aquest esport i cada dia m’agrada més. A l’hivern entreno dues vegades a la setmana a l’Hípica Andulvia. El que més m’agrada de tot és cuidar el meu cavall, pentinar-lo i donar-li menjar; i el que menys és abans de la competició, perquè em fico molt nerviosa perquè penso que alguna cosa sortirà malament. Potser podria ser una professional en un futur, qui ho sap, perquè sembla que sóc molt bona, ja que he obtingut deu medalles i sis copes, de Reining,Western i de Ponny Raid, diferents tipus d’estils de muntar a cavall. Per a mi muntar a cavall és molt important, perquè sempre ha sigut una cosa familiar i ens ha unit més.

Desembre 2015. PER Ariadna García i Valentina Sánchez. Fotografia cedida.