Abans de jubilar-se, Paco era mestre de taller mecànic, matricer, va treballar en una fàbrica i va fer els primers motlles de plàstic. La Toñi era  modista i podòloga. De fet, va fer el primer sostenidor a la Brigitte Bardot!

 

Toñi, de petita, tenia moltes flors i plantes a casa, i li agradava cuidar-les. Se’n recorda d’algunes d’elles: geranis blancs i roses, ficus, cactus amb flors, menta, farigola, alfàbrega. Pot ser que la seva vocació de l’hort li vingui d’aquests records.

 

Paco i Toñi es van conèixer quan el Paco tenia disset anys i la Toñi quinze. Els dos ballaven molt bé. El Paco treballava en un taller. Hi tenia un amic que estava amb una noia que era rossa, alta, i molt guapa, (però no us penseu que aquesta era la Toñi). Un dia que es preparava un ball, el seu amic li va demanar ajuda a Paco: que ballés a la festa amb la seva núvia perquè ell hauria d’estar en el hospital amb la seva mare. El Paco ho va acceptar, però, ja a la festa, a punt de començar a ballar, va veure una noia que entrava a la sala, morena i molt guapa. En aquest mateix moment va deixar tota sola la núvia del seu amic i va demanar per ballar a la Toñi, però ella el va rebutjar la primera i la segona vegada. Però a la tercera, el Paco va dir: Vull ballar amb tu sí o sí, i ella va acceptar, però li va posar la mà per mantenir distàncies. Toñi tenia només quinze anys i havia d’estar a casa abans de les nou.

 

Quan ell va tenir vint-i-un anys i ella dinou es van casar. Al cap d’un any van tenir el seu primer fill i després tres més que van batejar a la Sagrada Família, dos noies i dos nois. Per ara tenen dos néts.

Sembla que estaven destinats a estar junts. Una altra cosa que els uneix: el pare de Toñi va morir quan ella tenia tres anys, i el pare de Paco quan ell tenia tres i mig.

 

Ara porten cinquanta-un anys de casats. Toñi ens va dir “No tinc por a res, només que el Paco es fiqui malalt! ♥”

 

Els dos formen part de la nostra comunitat educativa i són molt apreciats entre els alumnes i el professorat. Organitzen a l’hora del pati les partides de bitlles catalanes i col·laboren amb l’hort de l’aula oberta. Mai se’ls acaben els projectes, fins i tot afirmen que en tenen alguns que mantenen encara en secret.

Els reconeixements a la seva tasca també els ve des del poble de Cambrils, ja que el dinou de gener l’Ajuntament de Cambrils, durant la Nit de l’Esport, va entregar a Paco una placa commemorativa per a la seva tasca com a president del Club Esportiu Cambrils.

 

La entrevista va acabar amb un consell de Paco per als joves: “No mentiu mai i aprofiteu cada segon per estudiar!”.