Abril 2016. Per Ona Ginés i Nerea Morales. Fotografies de Montse Gil i Rodrigo Royo.

Els alumnes de quart d’ESO i alumnes de primer de batxillerat van anar a fer l’itinerari dels exiliats de la Guerra Civil, tal com apareix reflectit al llibre La Maternitat d’Elna, els dies 14 i 15 d’abril a França, acompanyats dels professors Isabel Llopis, Rodrigo Royo i Montse Gil.

Van tenir el privilegi d’anar acompanyats de la historiadora catalana Assumpta Montellà. Aquesta escriptora va néixer a Mataró l’any 1958. El seu primer llibre, La Maternitat d'Elna, és un dels llibres més venuts a Catalunya, motiu pel qual ha estat traduït al castellà i al xinès i se n’han fet adaptacions pel al teatre, el cinema i la televisió.

Van agafar l’autobús a l’institut el dia 14, a dos quarts de nou. Van viatjar durant dues hores i van parar a descansar i esmorzar en una zona de l’autopista on van poder estirar les cames. Al cap de mitja hora, van continuar el viatge. Abans d’arribar a la Jonquera, van parar en una gasolinera, on van recollir Assumpta Montellà, l’escriptora del llibre, que els va acompanyar els dos dies.

Quan van arribar a la Jonquera, un poble català que es troba abans de la frontera, van anar caminant fins a les escultures d’un avi i la seva néta, a qui li faltava una cama per causa d’una explosió de la guerra. Allí, la historiadora els va explicar tota la història de l’exili.

Quan van acabar, van tornar cap a La Vajol, i van dirigir-se cap a unes mines que ja existien abans de la guerra i que després es van convertir en una sala blindada per guardar diners de l’or de la República i els quadres del museu del Prado. Va ser un camí una mica llarg, amb molt de sol i amb molta calor, però van trobar aquesta part de l’itinerari molt entretinguda.

Van acabar una part de la caminada i van tenir lliure dues hores per menjar i descansar. Durant aquest temps, alguns alumnes van passar una petita estona fent una “guerra d’aigua”. Després van anar tres minuts més en bus i van començar a fer la ruta de l’exili.

La ruta consistia a caminar pel ben mig d’una muntanya i pel mig de camps, per camins que havien estat recorreguts pels exiliats de la Guerra civil.

Van creuar la frontera perquè l’Assumpta Montellà els expliqués més dades de la guerra i de l’exili. Així es van assabentar que el president Companys es va exiliar pel mateix camí per on passejaven. Una part de l’itinerari va transcórrer per una plana on hi havia vaques i bous i havien d’estar vigilant tota l’estona que no s’apropessin.

Quan Assumpta Montellà va acabar d’explicar tot el que fa referència a l’exili, van tornar a baixar fins a l’autobús i van anar directament cap a l’alberg, que es trobava a la Jonquera.

Un cop instal·lats a les habitacions, van tenir temps lliure, fins a dos quarts de nou de la nit. Van sopar i després van tenir una estona més d’esbarjo.

Al dia següent, es van aixecar a les set del matí. Mitja hora més tard, van esmorzar i a dos quarts de nou van sortir amb l’autobús cap a França i amb les maletes a punt.

La primera parada va ser a la famosa platja d’Argelès, on hi van estar “refugiats” els exiliats. Allí, Assumpta Montellà va explicar les vivències d’alguns d’ells i es va deixar portar per l’emoció. La platja d’Argelès és una platja on van viure en unes condicions penoses tots els que passaven la frontera fugint de la repressió franquista. Els francesos els van portar a aquella platja, envoltada de filferros, i els llançaven per menjar trossos de pa dur. Havien de beure aigua salada del mar, amb la qual agafaven mal de panxa, i tenien polls perquè no es podien dutxar.

En acabar, van tornar a l’autobús que els va portar cap a Elna, i de camí van passar pel cementiri dedicat als morts de l’exili. En arribar a la Maternitat d’Elna, l’escriptora els va ensenyar un vídeo sobre Elisabeth Eidenbenz, la persona que va dirigir la Maternitat d’Elna i els va explicar la història del lloc. La Maternitat d’Elna és un lloc on vivien les dones exiliades que estaven embarassades. Allí les cuidaven i els donaven aliments. Quan ja tenien el nen, estaven unes setmanes allí perquè elles i els nens estiguessin bé i tinguessin menjar.

En acabar la visita, van anar a Cotlliure. Allí van tenir temps per dinar i donar un tomb. Abans de pujar a l’autobús, Assumpta Montellà els va voler ensenyar al cementiri la tomba d’Antonio Machado.

Quan van arribar-hi, els va explicar la història i dues alumnes van llegir dos poemes de l’escriptor.

En acabar, ja vam anar cap al’autobús. Van tornar a fer el mateix recorregut que d’anada, ara cap a Cambrils. Al cap de dues hores, van parar en una àrea de l’autopista, al Montseny, per descansar. Van arribar a l’institut sobre les vuit del vespre, on els esperaven els pares.