23 octubre 2015. Per Ona Ginés i Cristina Triviño. Fotografia d'Isabel Castro

​

La professora de Tecnologia Cèlia Llurba va inaugurar el 23 d’octubre, al Centre Cívic de Vilafortuny, l’exposició d’una part de la seva obra fotogràfica. Va fer un recull d’unes trenta fotografies, totes fetes a l’Àsia, durant els seus viatges a aquest continent.

Cèlia Llurba va néixer a Reus fa 36 anys. La seva passió pels minerals i la geologia la van portar a estudiar Enginyeria Tècnica de Mines. Actualment treballa com a professora de Tecnologia al nostre centre, l’institut La Mar de la Frau.

 

Des de ben petita els seus pares ja la prenien en els seus viatges i va recórrer la península, així com també la majoria de països d’Europa. Això va incrementar l’entusiasme per conèixer altres llocs, altres cultures..., en fi, seguir viatjant. El seu primer viatge a l’Àsia va ser al Japó i des de llavors ha viatjat per quasi tots els països asiàtics.

A partir d’aquesta mirada a una nova cultura es va despertar en ella el desig d’aprofundir en el coneixement d’aquest nou món i va cursar la Llicenciatura d’Estudis de l’Àsia Oriental. A més a més, en aquest moment està estudiant xinès mandarí.

Les seves passions són l’esport, la fotografia i viatjar.

 

Quants viatges has fet? On? I com t’ho prepares tot?

Molts viatges, he perdut el compte. He anat pels cinc continents però sobretot per Europa, Àsia i Amèrica.

Al principi m’ho preparava tot moltíssim, em passava hores llegint blogs i informació a Internet, però ara amb l’experiència ja quasi no em preparo res.

 

Què és el que més t’agrada fer quan visites altres països?

Conèixer la seva cultura, provar menjars típics, introduir-me al màxim en la vida d’aquell país.

 

Explica’ns anècdotes sobre els teus viatges.

(Rialles) En tinc moltes. Un país que em va agradar molt i per això ja hi he anat tres vegades va ser Cambodja. La primera vegada que hi vaig anar juntament amb la meva parella vam conèixer un noi que ens va fer de taxista i vam establir amistat; així que a la segona vegada, el noi ens va portar a casa seva (bé, a casa seva és un dir, el concepte de casa és molt diferent al que nosaltres ens podem imaginar) i vam conèixer la seva família. I la tercera, només arribar a l’aeroport de Cambodja, hi havia tota la família esperant-nos.

Un altre país que recordo de forma especial és Myanmar. Vam agafar un tren nocturn, on hi havia compartiments amb lliteres per dormir. Ens havíem de fer nosaltres els llits i, en agafar els llençols, va sortir una rata molt gran i jo vaig cridar. Van venir els guàrdies corrents i quan els hi vaig explicar el que havia passat van riure com si allò fos normal.

 

Per què aquesta passió per l’Àsia?

Realment no ho sé, però em va atreure molt ja des del principi amb el primer viatge cap a aquest costat de món. El fet de tenir una cultura tan diferent a la nostra, la manera de viure, de gaudir del seu temps, la seva filosofia o pensaments, els “hello” dels nens i nenes cada cop que et veuen passar, els aliments exòtics... i la temperatura primaveral en la majoria dels països del sud-est asiàtic em van apassionar de l’Àsia.

 

T’agrada molt la fotografia, però la teva professió és ser professora. Per què?

Considero la fotografia com una afició i ho veig més pel meu temps lliure. A més, també m’agrada ser professora de tecnologia.