Març 2017. Per Eloy Cantarero i Álvaro Riscos. Fotografies d'Isabel Castro.

​

Les competències bàsiques són les habilitats que ha d'adquirir un estudiant durant l'escolarització obligatòria. L'objectiu és que, una vegada acabada aquesta etapa, els joves hagin aconseguit una sèrie de competències que els permetin incorporar-se a la vida adulta i al mercat laboral de manera satisfactòria.

Saber sumar, restar, multiplicar o dividir ja no és suficient perquè un alumne de primària superi amb èxit una avaluació matemàtica. Si un alumne no sap escriure correctament i no té una bona comprensió lectora, no podrà superar les proves de castellà anglès i català. Si aquest alumne no és capaç d'aplicar aquests problemes a un context real de la vida quotidiana, no haurà aconseguit desenvolupar una de les competències bàsiques a les quals s'orienta l'aprenentatge d'aquestes àrees de formació i per tant no haurà aconseguit els objectius de les assignatures.

 

Les competències bàsiques són les següents:

1. Competència en comunicació lingüística

2. Competència matemàtica

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Tractament de la informació i competència digital

5. Competència social i ciutadana

6. Competència cultural i artística

7. Competència d’aprendre a aprendre

8. Autonomia i iniciativa personal

 

Durant la setmana del 13 al 19 de febrer, els alumnes de quart d'ESO van fer les proves externes d’avaluació diagnòstiques de les competències bàsiques. El primer dia van fer Matemàtiques, Castellà i Català. El segon dia, Anglès, Tecnologia, Biologia i Física i Química.

 

Per tal de vigilar les proves, van venir tres professors de l’Hospitalet de l’Infant, un per a cada classe de quart. Els alumnes van estar la primera mitja hora ordenant les taules i col·locant-se per ordre de llista, per facilitar el repartiment de les proves, que van començar a les nou. Els professors van repartir els qüestionaris i van controlar les classes durant el període de les proves.

 

Segons molts alumnes de l'institut, eren relativament senzilles, però la prova cientificotecnològica els va semblar més complicada, ja que moltes de les preguntes tenien a veure amb Biologia, Física, Química o Tecnologia i molts alumnes no fan actualment aquestes matèries.

A les proves de Castellà i Català van entrar dos textos i diferents preguntes de comprensió relacionades amb el seu contingut; a més, van fer una redacció.

A la prova de Llengua castellana va sortir un text literari, El anarquista que se llamaba como yo, de Pablo Martin Sánchez, i un text periodístic sobre César Bona, candidat al Nobel dels professors, "La educación es más que meterdatos en la cabeza".

Els textos de Llengua catalana eren un text adaptat de Pedra de tartera, de Maria Barbal i un fragment d'una notícia periodística d’Aure Farran, apareguda en www.ara.cat

A la prova de Llengua anglesa també hi havia dos textos, un writing i dos listenings, que és una activitat que consisteix a escoltar una conversació en anglès i després respondre unes preguntes relacionades amb el text escoltat.

A la prova de Matemàtiques, hi va haver operacions amb problemes molt generals, i a lacientificotecnològica també hi va haver preguntes relacionades amb textos, però amb operacions i preguntes amb dues respostes possibles.

 

En la fulla de respostes hi havia un requadre on s’havia de marcar la dificultat de les proves. Generalment, els alumnes marcaven el requadre difícil. Hi va haver proves més senzilles que altres, però no tots els alumnes tenien la mateixa opinió, ja quen’hi havia que les trobaven difícils i n’hi havia que les trobaven molt fàcils.