Març 2017. Per Joan Carles Anglés i Joel Hurtado. Fotografies d'Isabel Castro

​

Mònica Romano, diplomada en Treball Social a l'Escola de Treball Social de Tarragona, viu a Cambrils des de fa quasi vint anys. És la coordinadora del Servei d'Informació i Atenció a les Dones de l'Ajuntament de Cambrils des de fa set anys. Així mateix, és tècnica de l'àrea de Polítiques d'Igualtat de Gènere.

PREGUNTA. En què consisteix exactament la teva feina?
RESPOSTA. Consisteix principalment a crear polítiques que afavoreixin que tothom creixi, s'eduqui i es socialitzi des de la igualtat. Per arribar a això, hem de partir del fet que tots som persones, que no hi ha característiques ni activitats específiques d'homes i de dones i que ningú és més que ningú.
 

P. Sempre t'ha interessat aquest tema?
R. M'ha interessat sempre l'atenció a les persones. Des de ben petita, quan veia gent que demanava caritat, em cridava l'atenció. Sempre m'he preguntat en quin moment de la vida una persona que neix i creix dins d'una família comença a trontollar perquè entri en procés d'exclusió social. Aquesta preocupació m'ha redirigit envers l'atenció a les persones i el treball social.

 

P. Què es pretén amb les campanyes en contra de la violència de gènere?
R. Amb les campanyes en contra de la violència de gènere es pretén sobretot sensibilitzar i fer una crida d'atenció per ficar damunt la taula un problema estructural, que passa arreu del món i que és una qüestió molt greu també a casa nostra, al nostre país, a la nostra ciutat...

 

P. Té solució la violència de gènere?
R. La violència és l'extrem més radical de les desigualtats. El que és més greu és que no es dediquin tots els recursos possibles perquè no es valori com una prioritat política, en cap àmbit, sigui estatal, autonòmic o local... És un problema que s'ha d'agafar per les banyes. S'han d'afavorir canvis que s'han de començar a practicar des de ben petits/es. Si no hi ha aquests canvis, continuarem perpetuant, repetint i normalitzant una desigualtat que durant molt de temps ha estat naturalitzada.

 

P. Has notat millora aquests últims anys en relació als casos de violència de gènere?
R. Malauradament he de dir que no. És un problema estructural i social. Cap als anys 80, ja hi va haver alguns canvis importants, però ara hi ha hagut un assentament molt destacat de les desigualtats.

 

P. Acostumeu a tenir gaires visites o consultes al servei d'informació i atenció a les dones?
R. Sí que en tenim. També hi ha serveis diferents que ofereix l'Ajuntament que estan en contacte amb nosaltres, que també se n'ocupen, com els serveis sanitaris, benestar social, cos policial...
 

P. Hi ha cap cas que t'hagi sorprès? Per què?
R. Qualsevol situació de violència que et relaten és molt dura. No hi ha cap cas en concret que m'hagi sorprès. Tots els casos parteixen d'un patró molt similar. No us en podria dir un en concret perquè n'hi ha molts que m'han copsat i que em copsen.

 

P. Com s'organitza una campanya?
R. Les jornades contra la violència de gènere s’organitzen des del Consell de Dones. Aquest òrgan està integrat per les cinc entitats de dones que hi ha a Cambrils: l'Associació de Dones Amunt, l'Associació de Dones Clara Campoamor de Cambrils, l'Associació Dones L'Alba, l'Associació Sociocultural TARBIA i el Col·lectiu de Dones de Vilafortuny. Al Consell de dones es marquen les línies de treball. També treballem amb altres departaments de l'Ajuntament. S'han de crear moltes aliances per treballar des de tots els àmbits, per abordar i eradicar les desigualtats de gènere.

 

P. A Espanya hi ha molts accidents per causa de la violència de gènere?
R. Més que accidents, el que hi ha són abusos molt greus que poden acabar en assassinats en la situació més extrema.

 

P. Com estem en comparació a altres països?
R. No sé el nombre de casos en altres països. Suposo que hi haurà de tot. En alguns, el problema serà molt pitjor i, en altres, els casos seran menors. Però només que hi hagi una dona de qualsevol edat assassinada, estem parlant d'un problema molt greu.

 

P. Hi ha una millora en la situació a partir de les campanyes organitzades?
R. A l'any hi ha unes 70 morts. Això és una barbaritat. La situació no ha anat a menys de forma dràstica, perquè no s'està actuant amb l'abast que s'hauria de fer. Realment, no es destinen els recursos necessaris per abordar aquesta xacra social. S'estan atenent les dones, però no s'està incidint sobre els homes agressors, per tant, encara hi ha molt camí a recórrer.

 

P. Quin és l'origen de la violència de gènere? Quan es va començar a desenvolupar?
R. El problema, lògicament, hi ha estat sempre. Però si partim de la base que les dones al nostre país no han tingut drets fins al 1932 i que les morts no es comencen a comptabilitzar en estadístiques fins al 2003, podem arribar a la conclusió que, tot i les reivindicacions dels moviments feministes, no s'ha produït cap canvi.

 

P. A què es deuen la majoria dels casos de violència de gènere?
R. La base de tot és l'educació. Quan vas creixent, et situes en una societat i t'identifiques amb uns referents i uns valors. Si, des de ben petits/es, s’inculquessin els valors de la igualtat a tothom, les coses serien diferents. Tot i així, cal dir que no tots els homes són agressors.

 

P. Penses que amb el pas dels anys disminuiran els casos de violència de gènere?
R. Si s'hi incideix d'una forma integral, amb els mitjans necessaris, sí. Però, si des de ben petits/es es normalitza aquest pensament de superioritat per part d’algú respecte a les nenes, noies o dones, els rols, etc. difícilment hi haurà canvis. Malgrat tot això, és molt important la conscienciació, la sensibilització de cada una de les persones. Molts canvis individuals generen canvis col•lectius. El que és clar és que, si tothom actuem alhora, avançarem molt més.