top of page

MOntse Gil, professora de Matemàtiques

El dia que no m'ho passi bé a l'aula faré una altra cosa. 

 

Novembre 2016. Per Joan Carles Anglés i Joel HuRTADO. Fotografia de Joan Carles Anglés i Isabel Castro

Montse Gil és professora de Matemàtiques a l'institut La Mar de la Frau des del 2009, però ja va treballar de professora a altres instituts des del 2006. Actualment viu a l'Hospitalet de l'Infant però va néixer i va passar la seva infància a Albuixech, València. Va estudiar dues carreres, Física, com a primera carrera, i Ciències i Tècniques Estadístiques, com a segona.

PREGUNTA. Pots explicar-nos alguna anècdota dels teus temps d'estudiant?

RESPOSTA: Ui!, que era una terrorista, jo no podria tenir a classe algú com jo, però també és cert que aleshores es feia l'EGB i en l'EGB sols puntuava l'examen i el comportament no afectava. La veritat és que, quan era alumna, m'ho passava sempre bé, feia de tot menys classe.

 

P. On has treballat com a professora?

R. Treballo com a professora des de fa vuit o nou anys. He estat a Hospitalet, al Vendrell, a Calafell i aquí a Cambrils.

 

P. Quan vas saber que les matemàtiques formarien part de la teva vida?

R. Mai ho vaig saber. Si m'ho haguessin dit, me n'hauria rigut i no m'ho hagués cregut. Quan vaig decidir dedicar-me a l’ensenyament, pensava ser professora de Física, però al final em vaig decantar per les matemàtiques.

 

P. Quan anaves a l'institut se't donaven bé les matemàtiques?

R. Se'm donava tot bé. Però les matemàtiques no eren com la història que t'ho havies de llegir; amb practicar era suficient .

 

P. Què és el que més t'ha costat d'aprendre a les matemàtiques?

R. Costar… costar… res!, però de vegades t'havies d'aprendre fórmules, que per a mi és el més difícil de les matemàtiques, ja que, si no et saps la fórmula, no saps fer l'operació.

 

P. Fora de l'institut penses en les matemàtiques?

R. Sí. Jo em passo el dia fent operacions .

 

P. D'on treus la motivació i energia per enfrontar cada classe?

R. M'ho passo bé ! El dia que no m'ho passi bé a l'aula faré una altra cosa. Mentre estigui bé i vegi que els alumnes aprenen, jo continuaré.

 

P. Quin ha sigut el teu millor moment dintre d'una aula?

R. Fets concrets podrien ser molts i cap. Et puc dir el millor moment d'avui, el millor d'ahir. Si un alumne aprèn en una classe, jo ja n'estic contenta.

 

P. Canviaries alguna cosa de la teva vida fins a aquest moment?

R. Canviar… canviar…, no sé. Si hagués de decidir un altre cop, segurament prendria la mateixa decisió.

 

P. Hi ha algun objectiu que no has pogut complir?

R. N'hi ha bastants, perquè els objectius van evolucionant, al llarg de les diferents situacions de la vida. Fas una cosa o una altra, o penses una o altra. L'evolució et fa que vagis canviant els objectius.

bottom of page