Juny 2016. Per Alber Chacón, Andrea Gaviria i Anna Stapleton. Fotografies d'Isabel Castro

​

Aquest any acaba una altra promoció els sis anys al nostre institut, la que va començar al 2011 i va acabar el 2017.

 

Ens vam reunir al bar de l’institut per fer un balanç de la situació, però va ser molt difícil fer una entrevista en el sentit estricte, perquè l’ambient era el propi d’acabar el curs i tothom feia bromes. De totes maneres, hem procurat recollir les coses més importants.

Els alumnes que hi havia eren Víctor Cantera, Sergi Cardona, Elena Ortiz i Joel Panisello, del batxillerat científic-tècnic, i Paula Corpas, Adrián Rigal, Adrián Ruiz, del batxillerat social-humanístic.

 

Ens van explicar que en general ha estat una experiència amb daltabaixos, però bona. Van començar l’ESO amb por, però aviat es van adonar que era molt fàcil, i el veritablement complicat va començar a batxillerat.

 

El que més els va agradar van ser les sortides i viatges que han fet al llarg de l’ESO i el batxillerat, sobretot l’esquiada i el viatge a Itàlia.

El que menys els va agradar va ser algun professor puntual, alguna gent amb la qual no van  acabar de fer amistat, el viatge a Comarruga , el crèdit de síntesi i, sobretot, l’estrès de 2n de batxillerat.

 

Van contar que estaven bastant satisfets de la seva època a l’institut i que els professors que més els van marcar van ser el Toni, amb les mates de 2n de batxillerat; Isabel Castro a castellà; i, també, l’Ismael a Economia i Economia de l’empresa.

 

A més, també ens van explicar que durant el pas per l’institut han canviat molt. No solament físicament, sinó també mentalment, ja que han anat madurant. Abans feien un món de tot i una simple discussió amb un amic els afectava molt més que ara.

El que també els ha canviat molt és el pensament, ja que quan van entrar estaven molt perduts i no sabien res del que voldrien fer en el seu futur i ara que ja han passat sis anys, la majoria tenen les coses molt clares.

També ens van contar que abans el que més els importava era agradar els altres i caure bé a tothom, però ara estan més pels estudis i ja no donen importància a aquests temes.

 

En resum, aquests sis anys han estat plens d’experiències inoblidables, unes més bones que altres, però que totes els han ajudat a madurar i a créixer com a persones.