Els seus sis anys a l'institut

 

Maig 2016. Júlia Altisén i Haizea Artabe

​

El passat dijous 26 de maig, vam entrevistar l’Àlex Gimeno, el Roger Tremosa, la Clàudia Carles i la Sara Sánchez, tots quatre alumnes de segon de batxillerat, que aquest any finalitzen els seus estudis a l'institut per començar una nova etapa a la universitat. Deixen enrere moltes experiències, moltes amistats, records, professors, rialles i, sobretot, molts anys viscuts junts en aquest institut, en el qual s'han format com a persones i han après coses no només relacionades amb els estudis, sinó que van més enllà d'això.

 

Tots ells van entrar a primer d’ESO a la Mar de la Frau, menys la Clàudia que va arribar a l'institut a segon. Tot i que no volia, ja que feia molts anys que anava un altre col·legi, es va acabar adaptant i va fer moltes amistats que encara conserva el dia d'avui.

L’Àlex Gimeno, abans d'entrar a l'institut, sabia que l'entrada a la secundària suposava un gran canvi respecte al col·legi de primària i que començava una altra etapa. A la Sara Sánchez no li va ser fàcil adaptar-se als seus companys d'equip base, perquè com que no eren gaire treballadors i ella era una noia molt esforçada, es recorda que havia de treballar per tots. El Roger Tremosa va arribar a l'institut sense plantejar-se què es trobaria.

 

Amb el professorat no van tenir cap problema. Cada any van canviar de professors, però, amb tot això, van tenir uns professors que mai podran oblidar, que són Montse Gil i Toni Ortiz, ambdós professors de Matemàtiques, i Adela López, professora de Tecnologia.

Respecte al qual ha estat el seu millor curs, van mantenir diferents opinions. La Sara i el Roger diuen que el seu millor curs en aquest institut va ser quart, perquè van estar molt units i van viure junts moltes coses, entre altres el viatge de fi de grau, quan van anar a Itàlia; l’Àlex recorda el tercer d'ESO, i la Clàudia el segon de batxillerat, curs que també recorden molt positivament els altres tres companys, encara que pensen que han hagut d'estudiar molt.

 

Tots quatre van coincidir que de l'institut canviarien els barracons, ja que és un lloc on a l'estiu hi fa molta calor i a l'hivern molt de fred. Però per la resta, la seva opinió sobre l'institut és molt positiva, perquè pensen que és molt familiar i acollidor, ja que hi ha pocs alumnes i, a més, com a conclusió, afirmen que és un bon institut per estudiar.

Han fet moltes amistats a l'institut, que encara mantenen, fins i tot amb alumnes que han deixat l'institut com l’Ivan Herzog, l’Andrea Gómez, la Marta García...

 

Una de les experiències viscudes més gracioses va ser a la classe de Llengua castellana, amb Isabel Castro, quan una noia va demanar un mocador a un company, ell va voler donar-li el mocador i es va quedar amb la cama enganxada a la motxilla, es va aixecar i va caure lentament damunt d'una taula. Tots van començar a riure i encara avui segueixen rient quan recorden el que va passar. També recorden que un dia el Roger Tremosa li va fer la traveta a l’Ivan Herzog quan s'aixecava del seu lloc i va relliscar per terra, travessant així tota la classe.

 

Tots quatre aconsellen als actuals alumnes de l'institut i als que encara no han començat l'institut que no se saltin les classes, que estudiïn molt, sobretot a primer de batxillerat. També recomanen passar-s'ho bé en aquesta etapa de les seves vides i, sobretot, i el més important, que persegueixin els seus somnis.