Conferència: Recerca de l'èxit, superació personal i valors social
El 9 d’abril, el departament de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils va organitzar una xerrada educativa al cinema Rambla de l’Art, de Cambrils, per ajudar els joves a orientar-se en un futur. Hi van assistir tres instituts de Cambrils: de l’INS Cambrils van anar-hi els de segon de batxillerat; de La Salle, els de tercer d’ESO; i de l’INS La Mar de la Frau, tots els alumnes de quart d’ESO i de batxillerat. Isabel Castro, Alicia Altaba, Estefania Rius i Cristina Carnicer acompanyaven els alumnes de La Mar de la Frau.
En la xerrada van participar-hi quatre joves que pertanyien a l’empresa INNY. Aquesta empresa es dirigeix a joves que pretenen crear àmbits d’innovació i emprenedoria. Individualment cadascun d’ells ens van explicar la seva experiència sobre el que han fet a la vida i com, després de molts entrebancs, han arribat a bon port amb molt d’esforç i molta perseverança, perseguint sempre allò que era el seu desig, allò que els agradava.
Dels quatre joves, dos eren nois i dos eren noies. Els nois eren el model Humbert Cortés i el fotògraf Oriol Colomar. La primera noia s’anomenava Georgina Capdevila i duia a terme esdeveniments artístics i, per últim, Sara Giménez, que inicialment era ballarina però finalment va acabar creant l’aplicació Prometeo.
Humbert Cortés va explicar que la seva professió era difícil i molt dura, però que, amb paciència, treball i esforç, el van cridar per un contracte a Nova York, encara que per la falta del permís de residència no ho va poder formalitzar. Esperava aquesta autorització des de feia temps. Un dia el van trucar des de l’agència de Nova York per dir-li que no podien esperar més i que l’havien de substituir. Cinc minuts més tard, el van trucar des de l’ambaixada per informar-lo que ja podia anar a buscar el permís, però ja era massa tard, ja havia perdut l’oportunitat de poder anar a treballar a Nova York. La persona que va obtenir aquesta feina era un model amb molta experiència que ja havia previst que havia de tenir aquests papers. Però Humbert, d’aquets moments es va quedar amb les coses bones, amb les amistats que va fer. Amb una actitud molt positiva, va continuar fent càstings, i, finalment, en l’actualitat, té sempre feina.
Sara Giménez ens va explicar que la seva afició eren els balls de saló. Va començar als deu anys, fent zàping a la televisió. Es va quedar mirant un programa de balls de saló, la qual cosa la va captivar i va començar a anar a classes amb el seu germà, quatre anys més gran que ella.
En el primer campionat en què es van presentar els dos germans, ho van fer malament. Tot i això, van gaudir molt d’aquell primer pas cap al triomf. Van començar a entrenar hores i hores i a participar en campionats, fins que es van tornar bojos amb la seva passió: van perdre totes les relacions socials i van passar de riure i de passar-s’ho bé, a cridar-se l’un a l’altre i a estar estressats. En una ocasió, van arribar a quedar segons al podi d’un concurs i es van sentir totalment decebuts de no ser els guanyadors. Un psicòleg esportiu els va dir que ho deixessin, que si no es destrossarien.
Però què fer després de dedicar-s’hi en cos i ànima deu anys de la seva vida? Sara Giménez va estudiar Economia. En acabar, després de molts tombs i daltabaixos,va arribar a crear una aplicació per a mòbils, Prometeo. El camí per arribar-hi ha estat llarg i difícil, però considera que encara està al començament.
Conèixer aquestes experiències és un impuls per no deixar-nos portar pel pessimisme que ens envolta.
Fet per Laia Homdedeu i Andrés Montoya. Foto d’Isabel Castro
