L’esquiada a La Masella dels de 3r d'ESO
El dia 4 de març, cap a les cinc del matí van sortir de l’institut cap a la Masella. A les nou del matí van arribar a la botiga, on van agafar tot el material per anar cap a les pistes. Van anar a deixar les maletes a l’hotel i van marxar a esquiar cap a l’estació.
En arribar, van vindre els monitors i es van presentar. Van posar-se les botes i amb els esquís a les mans van pujar a les pistes.
Els monitors van preguntar quin nivell tenia cadascú i si havien esquiat alguna vegada. Aleshores van separar els grups: els de surf de neu, els que havien esquiat alguna vegada i els que no havien esquiat mai.
Els de surf de neu van anar a unes pistes. El monitor es va presentar i va explicar a la gent que no ho sabia en què consistia el surf de neu.
El grup de principiants d’esquí van marxar a les més fàcils, on podien començar a aguantar l’equilibri.
El grup dels que havien esquiat alguna vegada va anar a les pistes verdes, on es va fer la tria dels avançats. Tots els altres van marxar amb els principiants.
Fins al migdia, cada dues hores baixaven tots al bar a peu de pistes a descansar i tornaven a anar a esquiar. Van dinar asseguts tots a la neu, amb uns entrepans que els donaven al bar.
A la tarda van agafar els esquís i van anar a esquiar una estona, fins a dos quarts de cinc de la tarda. Es van trobar tots al davant de l’autocar per tornar els esquís i marxar ja cap a l’hotel.
De les pistes a l’hotel hi havia una mitja hora. Es van instal·lar a les habitacions després d’una hora i mitja de descobriment del lloc. Van baixar a sopar a les vuit del vespre i després a les habitacions a dormir ja, perquè tots estaven molt cansats.
Els segon dia es van aixecar a les vuit del matí. Van esmorzar al bufet lliure de l’hotel i a les nou ja eren a l’autobús camí de les pistes.
El dia va ser igual que l’anterior, però molt més intens. En arribar a l’hotel, van caure al llit de la son que tenien tots. A les vuit del vespre van sopar igual que al dia anterior i no van dormir gens.
L’últim dia, es van aixecar com els dos anteriors i van fer les maletes. Van ficar-les a l’autocar, per anar-se’n cap a Cambrils sense haver de passar per l’hotel i no arribar gaire tard. Des de les nou fins a dos quarts de cinc de la tarda van esquiar, amb una parada a mig matí per esmorzar i una altra cap a dos quarts d’una del migdia per dinar.
Els de surf de neu van començar de zero perquè no hi havia cap alumne que ja en sabés. Aleshores va ser més fàcil començar tots a les pistes verdes, aprenent a aixecar-se i a aguantar-se amb la taula.
El segon dia van anar ja a les pistes blaves, on un alumne va tenir un accident. Els que estaven bé van seguir les classes i van gaudir molt a les pistes perquè reien moltíssim. A més a més, les baixades blaves són més ràpides i van poder gaudir-ne.
El tercer dia ja va ser més intens, perquè tots en sabien més i van anar més per la feina.
A les 5, tots asseguts a l’autocar, després d’haver-se acomiadat dels monitors i d’haver rebut els diplomes personificats, van agafar la carretera de tornada cap a casa. A l’autocar la majoria d’ells es van adormir, ja que havien passat tres dies esgotadors deixant-se l’ànima, les cames, el cul i la cara a les pistes.
A les 7 del vespre van arribar a la porta de l’institut, on s’esperaven els pares de quasi tots els alumnes.
Aquest va ser el final dels tres dies a la neu dels alumnes de 3r d’ESO.
Per Mariona Guillén i Claudia Cardenoso, Fotografia d’Eugènia Rubert
Per Mariona Guillén i Claudia Cardenoso, Fotografia d’Eugènia Rubert
