La ruta de l'huracà
INS La Mar de la Frau
Cambrils
 A Roda de TerPer David Junyent (2013) |  Roda de TerPer Joan Grifols (2009) |  Rocks Roda de TerPer Sophie ffrench-Constant (2008) |
|---|---|---|
 Salt del Cabrit - Roda de TerPer Joan Grifols (2014) |  Reflejos de mi puebloPer Quim Pueyo (2015) |
LLengua catalana
Per mirar de despistar els meus mals presagis, m’he passat la tarda llegint poemes del Roque Dalton. És una mena de García Lorca salvadorenc. Ho dic perquè a ell també el van assassinar per culpa de les seves idees durant la guerra civil i després el van enterrar en una muntanya, lluny de la capital. A més, és el culpable que el meu amic dugui aquest nom tan poc corrent. Segons sembla, el seu pare era un fanàtic de Dalton. El llibre me’l va deixar ahir el Guillem, quan li vaig dir que m’interessava la poesia. A ell també li agrada el Martí i Pol, és fantàstic.
Care Santos (2000): La ruta de l’huracà. Alba Editorial, pàgines 60-61
A voltes
A voltes,
una tarda qualsevol,
la tendresa s’instal·la a les paraules
i una pluja finíssima
fa esclatar flors als aiguamolls
i créixer gespa als rostros.
Llavors,
fa de bon rossolar
per un pendent de mots
degudament aseptitzats
i assabentar-se,
entre glop i glop de cafè,
que en algun país llunyà
la guerra encara persisteix
i la gent mor de fam.
Un, aleshores, fàcilment exclama:
-Quins malparits els homes!
A voltes, ja dic,
la tendresa s’instal·la a les paraules ...
Molt he estimat i molt estimo encara
Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l’altura clara d’aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d’una mirada
o bé des de l’escuma d’un sol bes
proclamo el meu amor : el legitimo.
Nova oració del Parenostre
Pare nostre que esteu en el cel
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa,
amén.
Si ve l’instant
Si ve l’instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall; ho saps com jo-
no em deixis desistir.
Recorda’m els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre’m
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.
Només tu pots parlar-me’n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada.
Miquel Martí i Pol (1935-1975)
Biografia essencial
Que Miquel Martí i Pol és un dels poetes més llegits de la literatura catalana ho sap tothom. Però el camí fins a arribar a aquesta maduresa i a aquest reconeixement no ha estat fàcil: Martí i Pol ha sabut trobar les claus per arribar al lector des del seu món social (el seu poble, la fàbrica, el país) fins al més personal (el més íntim i subjectiu, ell mateix) anant en contra de modes i de consells i de grups d’intel·lectuals.
És el poeta més llegit per aclamació popular, entre la gent senzilla i també entre els joves, malgrat els crítics i els estudiosos de renom que sempre l’havien menystingut.
Els trets més definitoris de la seva poesia es poden resumir així:
-
Un fort lligam amb el seu poble ( Roda de Ter) on va viure sempre.
-
La seva condició obrera, com a escrivent a la fàbrica tèxtil la Blava, de Roda de Ter, on treballà des dels 14 anys fins als 43.
-
El compromís del poeta amb la seva classe social i amb el país.
-
La seva disposició, des de jove, a interrogar-se, a esforçar-se per conèixer-se a si mateix i el món que l’envolta.
Les conseqüències de la malaltia que contragué pels volts de 1970, una esclerosi múltiple que des d’aleshores li va impedir de moure’s i de viure amb normalitat.
Qüestionari per l’anàlisi poètic
El qüestionari s'ha d'elaborar de forma cooperativa.
Cadascun dels apartats següents ho elaborarà un dels alumnes del grup:
-
Recerca en el diccionari de totes les paraules que no entengueu. S'ha d'anotar el seu significat. També explicareu el significat de les expressions dificultoses.
-
Especificació en no més de 10 paraules del tema.
-
Localització i escriptura de les quatre paraules del poema que més us agradin. Explicació del significat.
-
Podeu afegir dibuixos o imatges que complementin l'explicació d'aquestes paraules.
-
Recerca d'elements del poema que li donin musicalitat (rima, repeticions de sons o de paraules, altres recursos).
Una vegada contestat el qüestionari, s'ha de preparar una presentació escrita del poema, que redactareu en no més de 10 línies.
A continuació, preparareu la presentació oral davant la classe, que podeu fer entre tots els membres del grup. Un dels membres del grup llegirà en veu alta a tota la classe el poema.
La declamació també la preparareu de forma cooperativa.
Finalment, es farà la gravació i es pujarà al YouTube.
Última actualizació: octubre 2015