Fernando Lalana: Si em diguessin que no puc seguir escrivint, seria un gran disgust, però si em diguessin que no puc seguir llegint... seria una punyalada que posaria fi a la meva vida.

​

Novembre 2016. Per Joan Carles Anglés i Joel Hurtado. Fotografies d'Isabel Castro i Pere Petrus.

​

Fernando Lalana, autor d'Una bala perdida, novel·la publicada l'any 2015, a l'editorial Bambú, va venir a l'institut el dia 15 de novembre a fer una xerrada als alumnes de Llengua castellana de 4t d'ESO, ja que el llibre és una de les lectures del curs d'aquesta matèria. Es va establir un diàleg molt actiu entre els alumnes i l'escriptor sobre qüestions relacionades amb el mateix escriptor o sobre la seva obra. En finalitzar, els va signar els llibres als alumnes que el portaven.

 

PREGUNTA. On i quan vas néixer?

RESPOSTA. Al febrer del 1958, al nucli antic de Saragossa.

 

P. On vius actualment?

R. Al nucli antic, també. En una casa diferent, però pràcticament no m'he mogut del nucli històric.

 

P. Què vas estudiar?

R. Vaig acabar estudiant dret, tot i que volia ser arquitecte. De totes maneres, és una carrera que mai he exercit, ja que la meva professió ha sigut sempre la d'escriptor.

 

P. Pots explicar-nos alguna anècdota teva com a escriptor?

R. Com a escriptor poques, es redueixen sobretot a entregues de premis, a haver conegut polítics, personatges importants i escriptors de molta fama.

 

P. I alguna altra com a lector?

R. Puc destacar la fascinació que vaig sentir en llegir El llibre de la selva, de Kipling. El vaig llegir de jove, possiblement abans del que em recomanaven per l'edat. I va ser una fascinació tan intensa que crec que no l'he tornat a tenir mai més com a lector adult.

 

P. Sempre t'ha agradat la lectura?

R. Si, això és la veritat; me'n recordo que des de ben petit he crescut amb llibres entre les mans i ha sigut l'afició que més m'ha acompanyat durant la meva vida.

 

P. Amb què et quedaries, amb llegir o escriure llibres?

R. Clarament amb llegir. Si em diguessin que no puc seguir escrivint, seria un gran disgust, però si em diguessin que no puc seguir llegint... seria una punyalada que posaria fi a la meva vida.

 

P. Quin ha sigut un dels teus moments més difícils pel que fa a la literatura?

R. La lectura sempre m'ha proporcionat bons moments. Potser com a escriptor ha sigut quan he tingut algunes crisis, alguns enfrontaments amb alguns editors, i ha sigut en aquells moments quan m'he replantejat dedicar-me a una altra cosa.

Tot i així al final s'ha arreglat, i me n'alegro que hagi estat així.

 

P. Quin va ser el primer llibre que vas publicar?

R. Es titula El secreto de la arboleda. És un llibre infantil que està en l'edició Vaixell de vapor i es va publicar l’any 1981, quan jo tenia 23 anys.

 

P. Quin de tots els teus llibres creus que ha tingut més èxit?

R. No és que ho cregui, els números manen, i el de més èxit ha sigut Morirás en Chafarinas, almenys si contem els exemplars venuts a Espanya. Tot i això, no és el que més m'agrada, el meu preferit és La muerte del cisne, que és un llibre que no es ven gaire malament, però no està entre els primers en venda.

 

P. Sempre has sabut que la literatura formaria part de la teva vida?

R. No, no. És alguna cosa que vaig decidir i descobrir en acabar d'estudiar a la universitat, amb uns 25 o 26 anys.

 

P. Què sents quan escrius un llibre?

R. Res especial, m'agrada molt i gaudeixo molt preparant-los. Escriure'ls per mi és una feina merament professional que intento fer-la el millor possible, però no veig focs artificials ni estrelles brillants, simplement estic esperant acabar-lo i tindre un nou llibre per a oferir-los a les editorials i editors.

 

P. Canviaries alguna cosa de la teva vida fins aquest moment?

R. Sí, però la llista seria molt llarga, i com que no es pot fer, per a què donar-li voltes? És clar que hi ha desenes i desenes de decisions que he pres erròniament.