top of page

Ester Salas, directora i psicòloga de l'institut

Quan un nen que tenia dificultats en alguna cosa, la que sigui, surt de la classe i diu que ha valgut la pena, això val per tot.

Novembre 2016. Per Miguel Depetris, Laia Guzmán i Adrià Martínez. Fotografies d'Isabel Castro

Ester Salas és la directora i la psicòloga del nostre institut. Abans de venir aquí va treballar a Infància i Justícia. Durant aquest curs imparteix classes de l'optativa de Psicologia, a primer, segon i tercer d'ESO, i Visual i plàstica a primer.

Ajuda sempre que pot, confia que tothom pot treure el millor de si mateix i pensa que som els joves els que poden fer del món un lloc millor. Els últims anys ha patit molts d'entrebancs, però, com que és molt forta, malgrat tot ha continuat tirant cap endavant.

Voldria tenir més temps lliure perquè li agrada fer les activitats amb les quals es diverteix, com visitar exposicions d'art contemporani, fer teatre i practicar tai chi. Va haver-hi una època, quan va morir el seu home, que va començar a pintar. També li agrada molt cantar i sobre això ens ha explicat que, com que els seus fills són músics, a casa canten molt. També li agrada molt llegir, però diu que li costa molt trobar espais per a ella, que aviat complirà 50 anys i que nota que es cansa, que li falta l'energia que tenen els alumnes, "Però encara en queda...!", diu.

 

A l'entrevista, ens va explicar moltes coses del funcionament de l'institut, que reproduïm a continuació.

 

PREGUNTA. Quan va començar a funcionar l'institut?

RESPOSTA. L'institut va començar a funcionar l'any 2006. Vam començar al col·legi d'Educació primària, aquí al davant, el CEIP Guillem Fortuny, perquè no teníem espai, mentre construíem l'institut aquí.

 

P. Per què l'institut porta aquest nom?

R. EL nom el van escollir els membres del Consell escolar. Es van fer diverses propostes, però el fet que el terme La Mar de la Frau designés un espai especial del nostre entorn va fer decidir-nos per aquest nom. La Mar de la Frau és el tros de mar, que hi ha des del golf de Sant Jordi fins al Cap de Buda, sota el qual hi ha moltes serralades subterrànies.

 

P. Quants alumnes hi havia al començament? I professors?

R. D'alumnes solament hi havia dos grups de primer d'ESO i un altre de segon. De professors, érem 10 que ho fèiem tot, com podíem, les guàrdies, les classes, la planificació pensada per a la continuïtat dels pròxims cursos.

 

P. Quins van ser els primers professors que van arribar a l'institut?

R. N'hi ha varis des que vam començar, com la Isabel Castro, la Sílvia de Religió, el Johnny, el Xavi, jo...

 

P. No hi eren la Montse Esquerda i la Concha?

R. No, la Montse Esquerda va arribar el segon any i la Concha més tard. També hi era l'Adam Mañé, que era el director.

 

P. Tu no eres la directora?

R. No, jo era la coordinadora pedagògica i l'Adam Mañé era el director. Llavors, al febrer, van fer director de Cultura l'Adam Mañé i jo vaig passar a ser la directora.

 

P. Com ha anat evolucionant l'institut?

R. L'evolució de l'institut m'ha agradat molt, però penso que es podia haver fet molt més. Ens vam trobar amb una crisi econòmica, que va motivar retallades pressupostàries, increments d'hores pels professors i condicionaments a l'hora de fer la plantilla, és a dir, mancances de recursos de tot tipus. I a més, va haver-hi unes altres limitacions. Com les lleis, els decrets, que van limitar les nostres idees, que potser eren més avançades que les que hi estaven establertes. Tot i això vam tirar endavant.

 

P. Què t'agradaria canviar de l'institut?

R. El que m'agradaria canviar és en un sentit ampli. Per exemple, que els coneixements no estiguessin delimitats en àrees parcel·lades, com estableix la llei. M'agradaria que els alumnes aprenguessin per projectes, que poguessin conèixer una cosa utilitzant tots els instruments de què disposen, que es pogués treballar d'unes altres maneres, no només amb exàmens, deures i treballs. Durant la vida haureu de fer moltes coses. Per exemple, en algun moment voldreu muntar un negoci. Què necessitareu? Doncs, tecnologia, portar els comptes, pressupostos, parlar, que són instruments de la vida diària, que no s'estudien per si mateixes en les matèries, però que s'aprenen a les matèries. Seria una manera també que vosaltres valoréssiu per què serveixen les matemàtiques, la llengua, la història...

 

P. Què t'agradaria afegir a l'institut?

R. Un altre edifici, per començar, i després afegir una altra modalitat de batxillerat que és l'itinerari artístic, però això ho ha d'autoritzar el Departament d'Ensenyament.

 

P. Per què no es fa el batxillerat artístic aquí?

R. Per una qüestió pressupostària. Necessitem que el Departament d'Ensenyament accepti aquesta modalitat, perquè això suposarà, per exemple, fer un barracó, donar més recursos i professors...

 

P. Això també ho volem preguntar. Com es decideix quins professors hi haurà el curs vinent?

R. Nosaltres som funcionaris, fem un examen d'oposició per accedir a un lloc de treball i acumulem punts per anys treballats, formació, experiència. Per demanar una plaça a un institut hem de fer valer la puntuació. Això també passa amb els interins, encara que no hagin fet oposició, però també fan valer la seva experiència. Les direccions dels centres poden afavorir que alguns professors es quedin a l'institut, si ells volen, i si no hi ha per a  aquesta plaça cap professor funcionari.

 

P. Canviaries l'horari?

R. No, m'agrada molt la jornada contínua. Però faria una hora menys.

 

P. Pot ser que així s'aprofitessin més...

R. Sí. Però s'haurien de distribuir les hores d'una altra manera, tot i que això està en mans dels grans. La nova Llei d'Educació suposa un pas endarrere, perquè encara va en una altra direcció.

 

P. Afegiries més activitats extraescolars?

R. No, perquè els joves voleu estar al vostre nivell i no jugar amb gent que no en sap tant. Preferiu fer anglès, música, esports... en llocs que ofereixen el nivell que cadascú necessita. El vostre camí està en aquests temes més fora que dintre del centre.

 

P. Quins alumnes recordes d'una manera especial?

R. Em recordo de molts, encara que no puc citar els seus noms. Però els trobo pel carrer i els recordo. Tot i que molts han canviat molt. Jo coneixia un nen i ara és un home.

 

P. Quina és la millor experiència que has tingut a l'institut?

R. N'he tingut moltes. A mi, quan un nen que tenia dificultats en alguna cosa, la que sigui, surt de la classe i diu que ha valgut la pena, això val per tot. Hi ha nens que tothom sap que són bons, però n'hi ha uns altres amb qui no tota la gent confia o hi confien menys i quan veus que fan coses bones, és una experiència única.

 

P. I la pitjor experiència? Les retallades, suposo?

R. Aquesta és una mala experiència, perquè tu veus que vols tirar coses endavant i no pots, i això és frustrant. Però hi ha una cosa que no m'agrada gens, que és la desconfiança que hi ha a vegades entre les famílies i els professors. Quan una família i un professor es tenen desconfiança alguna cosa passa. El cert és que tots els meus companys tracten de fer-ho bé, ningú entra a classe i diu que aquell dia vol fer la vida impossible a aquell alumne. Si una família pensa que el professor vol perjudicar el seu fill, alguna cosa no funciona bé. M'agradaria que els pares deixessin de tenir-nos desconfiança. Nosaltres el que volem és veure que els alumnes presenten uns bons dossiers, aproven els exàmens, estudien una carrera...

 

P. Com són les relacions amb els teus companys?

R. M'agrada molt la meva feina i considero que sempre aprenc dels seus companys. Tu tries els amics i has de saber treballar amb els teus companys, ja que pots aprendre moltes coses d'ells. Amb els anys he après a respectar i escoltar la gent que pensa diferent que jo, perquè una visió diferent també pot aportar moltes coses.

 

P. Et fa pena que marxin els alumnes del centre quan acaben els estudis?

R. Quan arriben els alumnes de primer trobo a faltar els alumnes que se n’han anat, perquè a aquests me'ls he fet meus, els conec.

bottom of page