top of page

Isabel Castro, professora de Llengua castellana i coordinadora de la Revista digital

A les classes sempre procuro fer coses que m'agradin a mi, perquè és la millor manera de transmetre l’interès per la matèria als alumnes.

Juny 207. Per Joan Carles Anglès i Joel Hurtado. Fotografies d'Isabel Castro

Com a últim any de la professora Isabel Castro Ahedo, hem tingut el grandíssim plaer de poder entrevistar-la.

Isabel Castro és professora de Llengua i literatura castellana a segon de batxillerat i a 4t d'ESO i també porta la matèria optativa de 4t d'ESO Revista digital. Va néixer a Cantàbria i fa 33 anys que viu a Cambrils. Va estudiar Filologia espanyola, Secció Literatura, a Oviedo. Ha treballat un any a Cantàbria, tres a Sabadell i 34 a Cambrils, primer a l'INS Ramon Berenguer IV i després a La Mar de la Frau, on va venir el primer any que va començar a funcionar l'institut.

 

Aquest és l'últim any que treballarà a l'institut perquè es jubila a l'agost. D'ella, cal destacar la seva gran professionalitat i la seva vocació per la seva feina.

 

PREGUNTA. Pots explicar-nos alguna anècdota dels teus temps d'estudiant?

RESPOSTA. No us en puc dir cap en concret, només em vénen al cap records associats amb la lectura. M'encantava llegir i passava hores llegint i buscant llibres per la biblioteca. En aquell temps les lectures dels estudiants eren molt diferents d'ara, ja que a la vostra edat havíem llegit molts autors que ara, fins i tot, no els arribeu a conèixer mai. Les biblioteques no estaven dotades com ara, ni de bon tros, havíem de buscar molt per llegir autors contemporanis. Però amb tot, en especial m'agradaven les novel·les realistes, com eren les de José María de Pereda, un autor que feia transcórrer la seva obra als paisatges de Cantàbria i explicava com era la vida de la seva gent.

 

P. Sempre has treballat com a professora? A quins llocs?

R. Sí, sempre he treballat com a professora. Vaig estar treballant un any a Cantàbria. Després vaig fer unes oposicions i vaig venir a Catalunya. Aquí he treballat a Sabadell durant tres anys, que varen ser genials. Després, vaig treballar durant 23 anys al Ramon Berenguer IV i, finalment, onze anys aquí a La Mar de la Frau. En total fa uns trenta-vuit anys que treballo.

 

P. Amb quants anys vas donar la teva primera classe com a professora?

R. Vaig donar la primera classe als voltants dels vint anys, llavors feia classes particulars. Treballava a l'estiu en una petita acadèmia que muntava. A l'ensenyament públic vaig començar a treballar quan tenia 23 anys.

 

P. Què t'agrada més, la literatura o la llengua?

R. M'encanta la literatura, però també m'agrada la llengua. Sobretot m'agraden les noves formes d'aprenentatge de la llengua, basades en l'aprenentatge per projectes. També m'agrada l'aplicació i l'ús que hi ha de les diferents plataformes tecnològiques.

 

P. Quan vas saber que la literatura i la llengua formarien part de la teva vida?

R. Sempre ho he sabut. Els primers records que em vénen són relacionats amb la literatura. Sempre ha sigut important per a mi.

 

P. Des de petita tens passió per les llengües?

R. Sí, des de ben petita m'han apassionat les llengües. Quan jo estudiava feia castellà i francès. Sens dubte la llengua em va captivar des del primer moment.

 

P. Què és el que més t'ha costat d'aprendre de la literatura i de la llengua?

R. El que més m’ha costat aprendre i comprendre ha estat la literatura del barroc, sobretot la poesia, ja que requereix uns coneixements molt profunds de la llengua i del codi literari.

 

P. Quin ha sigut el teu millor moment dintre d'una aula?

R. Tinc molts bons records de coses que m'han succeït a dins de l'aula. Com a alumna no me’n recordo, perquè ja fa molt de temps, però com a professora, per exemple, aquest mateix any he tingut moments molt divertits, ja que he tingut uns alumnes molt bons en general i m'ha agradat molt fer-los classes.

 

P. Et dediques realment al que t'agrada?

R. Sí. Sempre m'he dedicat al que m'agrada. L'ensenyament m'agrada molt.

 

P. Has escrit algun llibre? Quin?

R. No he escrit mai literatura. He elaborat, juntament amb altres dues professores, els llibres de Llengua castellana de batxillerat, de l'editorial Cruïlla. Va ser una experiència molt interessant, però a la vegada molt estressant. Ens va portar moltíssima feina. Llàstima que no he pogut utilitzar amb els meus alumnes el llibre de segon.

 

P. Hem vist que t'agrada molt la fotografia. Si no fossis professora de Llengua i literatura castellana, t'haguessis volgut dedicar al món de la fotografia?

R. Quan jo vaig decidir què volia estudiar, no existien les dones fotògrafes. Almenys al meu entorn. Mai se m'hauria acudit, però sempre m'ha agradat molt la fotografia.

 

P. Com a últim any en aquest centre, voldries fer alguna cosa que mai hagis fet?

R. A les classes sempre procuro fer coses que m'agradin a mi, perquè és la millor manera de transmetre l’interès per la matèria als alumnes. Durant aquest curs, m’ha encantat el que he fet amb els alumnes de segon de batxillerat, l'activitat de Present, passat i futur, perquè m'he endut una gran sorpresa del que han fet. També m’ha agradat fer les activitats de 4t d'ESO, les de Las bicicletas son para el verano, el bodegón, el Quijote News... Vau tenir una resposta molt bona. I, naturalment, no puc deixar de mencionar la revista, amb tots vosaltres, que ha estat una experiència magnífica, pel vostre interès i pels resultats obtinguts. M'he divertit molt.

 

P. Hi ha algun objectiu que no hagis pogut complir?

R. Molts i cap. En algun moment de la meva feina em vaig adonar que era bo plantejar-se metes curtes i que quan n’aconsegueixes una cal que te’n proposis una altra, però no molt exagerades. D'aquesta forma pots anar fent passos i pots controlar molt millor el que et marques.

 

T'estimem, Isabel, ha sigut un plaer.

bottom of page