Maig 2017. Per Eloy Cantarero i Álvaro Riscos. Fotografies d'Isabel Castro.

​

Assumpta Montellà és una historiadora i escriptora, nascuda el 1958 a Mataró, encara que ara mateix viu a Cardedeu. Va estudiar Història. Es va fer famosa gràcies al seu primer llibre, La maternitat d'Elna (2005), i després de l'èxit d'aquest en va publicar un parell més. Li agrada escriure des que era petita i a l'escola sempre guanyava els premis de literatura.

 

El dilluns 17 d'abril, Assumpta Montellà va venir a l'Institut la Mar de la Frau per parlar de l’esmentat llibre La maternitat d’Elna, que els alumnes de 4t d'ESO van llegir a la matèria de Llengua catalana.

 

PREGUNTA. Sempre t'ha agradat escriure?

RESPOSTA. Sí, sempre m’ha agradat escriure. Quan tenia la vostra edat, sempre guanyava els premis de redacció de l'escola, sempre feia ús de les paraules adequades en cada moment. Això em va servir per arribar on he arribat.

 

P. Pots explicar-nos alguna anècdota teva com a escriptora?

R. Sí. Fins i tot, podria escriure un llibre d'anècdotes. La que em va fer més gràcia va ser un dia que anava amb un grup d'estudiants al Museu Memorial de l’exili, a la Jonquera, parlaven sobre figures famoses catalanes, com Mercè Rodoreda o Pau Casals, i quan van mencionar Tarradellas, que va ser president de la Generalitat a l'exili, un noi va preguntar qui era aquest i la resta li van dir: "Sí, l'home de les pizzes". Els seus pares, després, em van escriure un correu, que deia que els mestres els havien explicat l’anècdota i jo els vaig dir que, si el seu fill volia, em podia visitar un dia i jo li explicaria qui era Josep Tarradellas.

 

P. Quin és el teu objectiu de visitar els instituts?

R. El meu objectiu és que la gent es faci preguntes, que reflexioni. Perquè les reflexions fan millorar el criteri propi, i, en un futur t'ajuden a argumentar i a tenir la teva pròpia opinió personal, cosa que t'ajuda a no ser influenciat i fa crear una riquesa en diferents àmbits de la vida. Jo veig que els alumnes em fan preguntes que abans no m'haurien dit.

 

P. A quins llocs viatges quan fas aquestes visites?

R. Normalment, visito els instituts de tot Catalunya.

 

P. Quin és el llibre que més t'agrada?

R. El llibre que més m'agrada és Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d'Elna (2011), que la vaig fer inspirada en la Maternitat d'Elna. El llibre no és molt conegut, però a mi m'agrada molt.

 

P. Quin és el teu llibre més exitós?

R. El meu llibre de més èxit és La Maternitat d'Elna.

 

P. Per quins motius recomanaries el llibre La Maternitat d'Elna als joves?

R. Recomano la lectura d’aquest llibre perquè es pot aprendre molt sobre la lluita anònima de les dones per protegir els fills. És un valor que ajuda molt a créixer. Ajuda a millorar la generositat i la cooperació, ja que en el llibre explica com les mares que residien durant un temps a la Maternitat, s'ajudaven mútuament per millorar la convivència i donar noves vides en temps de guerra.

 

P. Com vas conèixer a Elisabeth Eidenbenz?

R. La vaig conèixer l'any 2002, gràcies a una senyora que vaig entrevistar. Em va ensenyar una fotografia de l'edifici de la Maternitat, i a partir d'aquella fotografia em vaig posar a buscar pels voltants d'Argelers, per veure si el trobava. I així va ser, el vaig veure i a la porta  hi havia una placa amb el nom de'Elisabeth Eidenbenz. Una noia em va dir que ara residia a Viena. Em vaig posar en contacte amb ella, ens vam anar cartejant durant tres anys i, finalment, em va convidar a casa seva per parlar. Tenia 93 anys i estava molt sana, amb alguns problemes de mobilitat, la qual cosa és normal per a la seva edat. Va estar molt bé fins al final.

 

P. Quins problemes planteges en La Maternitat d'Elna?

R. Parlo com homes i dones van viure l’exili, principalment.

 

P. Per què als joves els agrada tant el teu llibre?

R. Suposo que el llibre agrada als joves perquè barreja emocions, sentiments, etc. I, quan un llibre t'atrapa per les emocions, és molt complicat deixar-lo fins a acabar de llegir-lo del tot.

 

P. Per què vas decidir escriure aquest llibre basat en fets reals? En què et vas inspirar?

R. Per escriure aquest llibre, em vaig inspirar en les dones que van viure aquell moment, però que algun dia es moriran, com tots, i ningú hauria recollit la seva informació. La història perdura pels escrits dels llibres, i, algun dia, dintre de molts anys, desapareixerà si no s'escriu la informació viscuda.

 

P. Com tens tant coneixement sobre aquest tema?

R. Quan una cosa t'agrada, t'especialitzes. A mi m’interessava molt la Guerra Civil Espanyola. Vaig buscar molta informació i, al final, vaig acabar sabent moltes coses sobre ella. Saps del que t’agrada. Jo, per exemple, dels romans no en tinc ni idea. Si em fas un examen sobre la Tarraco Romana, suspenc segur, perquè no m'agrada tant.

 

P. Quina impressió tens dels joves en aquestes visites?

R. Normalment el comportament i l'interès és molt bo. És veritat que en alguns instituts és impossible que es portin bé, perquè no els agrada aquest tema i et desconcentra. Jo, perquè em feu cas, jugo amb avantatge, començo parlant i quan us agafo amb la guàrdia baixa, i us sorprenc, us començo a enganxar amb el tema. Clar, un cop estàs enganxat, és molt difícil desenganxar-te. És el moment de parlar sobre sentiments i ja escolteu. El 90-95% de les vegades surt bé l'estratègia. Hi ha gent a la qual no li agrada la història i has d'agafar el millor canal per transmetre el que vols transmetre.