top of page

Estefania Rius, coordinadora del pla de lectura

Vaig voler ser professora, perquè crec que és una feina on treballem amb el futur i que els alumnes són persones plenes d'energia que necessiten canalitzar-la positivament.

 

Maig 2017.

Per Miguel Depetris i Gabin Moncomble. Fotografia d'Isabel Castro

Estefania Rius és professora de Llengua catalana en el nostre institut. Ensenya Llengua catalana  a 4t d'ESO i a 1r de Batxillerat i, a més, fa Literatura universal a batxillerat i Arts escèniques a 4t d’ESO.

Ha viscut a Barcelona i a Lleida, i ara viu aquí a Cambrils. Fa tres anys que està en aquest centre i abans havia treballat a l’institut Hug Roger III, de Sort; als instituts Guindàvols i Maria Rúbies, a Lleida;  a l’institut d’Alcarràs i a l’institut Emperador Carles, a Barcelona.

Va estudiar Filologia catalana a  la Universitat de Lleida i s’ha anat formant al llarg de la seva vida en teatre.

 

PREGUNTA. Per què vas voler ser professora?

RESPOSTA. Vaig voler ser professora, perquè crec que és una feina on treballem amb el futur i que els alumnes són persones plenes d'energia que necessiten canalitzar-la positivament.

 

P. Què és el que més t'agrada de ser professora?

R. El que més m’agrada de ser professora és quan les classes tenen un bon ambient i ho passem tots bé. M’agrada molt quan els alumnes estan atents i no es comporten malament.

 

P. I el que menys t'agrada?

R. El que menys m’agrada de ser professora són les faltes de respecte. No m'agrada veure un alumne molt perdut en ell mateix, que no sap on és i que, fins i tot quan presta atenció, no aprèn res.

 

P. Abans de ser professora de què treballaves?

R. Abans de ser professora vaig treballar de correctora al diari Segre de Lleida. A més, vaig treballar de cambrera i vaig fer repassos. També vaig portar un grup de nouvinguts africans, als que sobretot els vaig ensenyar llengua.

 

P. Quines aficions tens?

R. M'agrada tot el que està relacionat amb l'art. També m’agrada fer senderisme per la natura, cantar, aprendre, llegir, escriure, anar al circ, a musicals. I, sobretot, m'agrada tot el que tingui a veure amb el teatre.

 

P. Has participat en alguna obra de teatre?

R. Sí, he participat en moltes obres de teatre. Una de les obres que més m'han agradat és Oleanna, de David Mamet‎, que tracta sobre els lobis de poder a la universitat a Nord Amèrica.

 

P. En quines obres has actuat? Quin tipus de teatre és?

R. Com a actriu, he participat en Oleanna, de David Mamet; Oncle Vània, de Txèkhov; La traïció, de Harold Pinter; La senyoreta Júlia, d’August Strindberg; Els figurants, de José Sanchis Sinisterra; i Carta d'una desconeguda, de Stephan Zweig. Normalment, el tipus de teatre on he participat és teatre de text, hem fet alguns clàssics amb una companyia que tenim a Lleida amb uns amics. Com a professora, abans de muntar Annie amb Montse Esquerda el curs passat, vaig fer una obra sobre Galileo Galileu amb uns alumnes de 1r d’ESO, a Lleida. Era un concurs, no vam guanyar, però va ser molt bonic fer-ho.

 

P. A on es representen aquestes obres?

R. Jo estic en dos grups de teatre. Amb un d’ells acudim a la Mostra de teatre de Lleida, on presentem algunes obres. Amb l’altre grup, fem obres de teatre clàssic en un edifici que ens deixa l'Ajuntament de Lleida, que no és un teatre.

 

P. Quan vas trigar a preparar l’obra Oleanna, de David Mamet‎?

R. La veritat és que vaig trigar bastant. Primer, la vam preparar; després, la vam representar en alguns Instituts de Lleida. Era una obra de proximitat, ja que el teatre era al ben mig de la sala amb tots els alumnes al voltant dels actors.

 

P. Et va agradar el resultat final?

R. Sí, em va agradar molt el resultat final. M'ho vaig passar molt bé.

 

P. Fas alguna mena d'esport?

R. Sí, vaig a fer spinning, a vegades patino... Abans anava a córrer fins que em vaig fer mal al genoll.

 

P. Com vas arribar a Cambrils?

R. Vaig arribar a Cambrils una mica per l'atzar. El sistema de col·locació de Catalunya em van col·locar a Cambrils, encara que jo pensava que em quedaria a Lleida.

 

P. T’agrada viure a Cambrils?

R. Sí, estic molt bé aquí. A Cambrils sóc molt feliç.

 

P. Com descriuries la teva vida amb una paraula?

R. Aquesta pregunta és molt difícil, però la meva vida en una paraula, la descriuria com a "PRESENT".

 

P. Què vols fer en el futur?

R. En un futur, tinc plans, però no els vull explicar. Tinc una certa idea, però encara no està materialitzada.

 

P. Què t'agradaria canviar de l'institut?

R. M'agradaria poder accedir més a l'aula d'informàtica, ja que sempre està ocupada.

 

P. Què t'agradaria afegir a l'institut?

R. M'agradaria tenir una sala de teatre habilitada amb miralls i amb un escenari, perquè ara compartim el gimnàs i només hi podem fer una hora per setmana de teatre.

 

P. Canviaries l'horari?

R. Estaria bé fer menys hores de classe, perquè l'última hora de dos a tres considero que s'aprofita poc. Podríem dedicar-nos a preparar classes o a coordinar-nos amb altres professors, trobo que amb l'actual horari tenim poc temps per compartir idees.

 

P. Quines matèries t'agradaria fer?

R. No m’agradaria fer cap matèria més, estic bastant a tope. A més, la biblioteca ocupa molt de temps i el projecte musical, sembla que no, però porta molta feina.

 

P. T'agrada fer català?

R. Sí, m'agrada molt. Però m'agrada més ensenyar teatre.

 

P. Al nostre institut hi ha interès per aquestes matèries?

R. Crec que la majoria de gent sí que en té, d'interès. La llengua catalana no es parla gaire en aquest centre entre els alumnes, però crec que a tothom li agrada i és una llengua important a Catalunya.

 

P. Què penses quan els alumnes se'n van?

R. No ho sé. Porto només tres anys en aquest institut i no he vist passar una promoció sencera.

 

P. Què faries si no fossis professora?

R. Jo crec que seria actriu.

 

P. Et sents feliç quan ensenyes?

R. Sí, em sento molt feliç quan ensenyo, ja que m’encanta ensenyar. Però sobretot m’agrada molt aprendre!

 

P. Ets la mateixa persona fora que dins l'aula?

R. Jo crec que sí que sóc la mateixa persona fora i dins de l’aula.

 

P.Com t'imagines d'aquí a 5 o 10 anys?

R. No ho sé, no m'imagino de cap manera d'aquí a 5 o 10 anys. És molt de temps.

bottom of page