top of page

Llengua catalana: La Boca de la Mina

Fotografies d'Anna Stapleton i Isabel Castro

Abril, 2017. Per Andrea Loy i Anna Stapleton

 

Des de fa uns anys, des del Pla de lectura s'impulsa la lectura de Els silencis de la Boca de la Mina, d'Andreu Sotorra Agramunt. Els dies del sis al 10 de març es van fer diferents activitats programades des de tots els departaments.

La professora de Llengua catalana Cris Carnicer va organitzar amb els alumnes de tercer d'ESO un seguit d'entrevistes a avis que tinguessin alguna relació amb la Guerra Civil d'Espanya perquè l'haguessin viscut o perquè se'n recordessin de les vivències. L'objectiu final era fer una presentació oral mitjançant un programa digital. L’experiència va servir perquè aprenguessin significativament els uns dels altres i va ser molt gratificant per a tots, ja que, fins i tot, ens vam emocionar.

 

La professora va dir que va haver-hi treballs molt interessants, però que, en concret, li va sobtar el de Bronwen Hughes, qui va fer un treball sobre la Segona Guerra Mundial. Va investigar sobre la seva besàvia a partir de la informació que li va donar la seva àvia i va descobrir que la seva besàvia se'n va anar a Itàlia a la guerra, allà va conèixer el seu besavi i van marxar junts a Rússia. Més tard, van anar a Glasgow, a Gal.les, on van néixer els avis de Bronwen.

 

Marc Ramos i el seu grup van fer el treball sobre Rosa Besora, l'àvia de la Cris, qui durant la guerra civil vivia a Reus i que va explicar les seves experiències en un vídeo on explica que quan era joveneta la van salvar d’un bombardeig a la plaça del Prim.

Celeste Soria va treballar sobre les vivències del seu avi Carlos Soria, qui va estar a la guerra de Las Malvinas, una guerra entre Anglaterra i Argentina, que va perdre Argentina, per la qual cosa Anglaterra es va quedar amb les illes Malvines. Ell va estar en un vaixell fent de metge i ajudant la gent.

 

El grup de Marc Sobrino va fer el treball sobre Pere Pérez, un home que estava vivint a Caldes mentre va transcórrer la guerra. Ell no recorda res de la guerra, però gràcies a la seva excel·lent memòria va explicar moltes coses sobre la postguerra.

 

Marta Cerrato va fer el treball sobre els seus avis, que vivien en Don Benito (Extremadura). La seva àvia va explicar que se n'anaven al camp a viure perquè durant la Guerra Civil, a les ciutats hi havia molts bombardeigs perquè hi havia les casernes de soldats a prop. Va destacar que les experiències van ser molt dures. Quan el seu pare va arribar al poble, fugint de la ciutat, l'acusaren de traïdor i el van afusellar. Els va costar continuar endavant a la postguerra.

 

Finalment, el grup de Sandra Rebollo va fer el treball sobre el seu avi. Ell era un home que va viure la Segona Guerra Mundial a un camp de concentració. Amb aquest treball, el seu avi va poder explicar com va viure la seva infància i la seva joventut, a quines guerres va assistir i com va sortir del camp de concentració. Aquesta última etapa va ser molt dura, ja que no va ser gens fàcil sobreviure-hi.

bottom of page